Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Peracamps, accions de -1837/40-

(Llobera, Solsonès, abril 1837 / maig 1837 – abril 1840)

Fets d’armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps.

En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abril-maig 1837).

En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abril 1840).

Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva.

Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps.

Patuleia

(Catalunya, segle XIX)

Nom dels grups més marginals de les ciutats.

Es conegueren amb aquest nom els escamots de soldats irregulars durant la primera guerra carlina (1835-45) i també els grups violents i descontrolats que provocaren nombrosos incidents durant la revolta barcelonina de la Jamància.

Pàmies i Borràs, Isidre

(l’Aleixar, Baix Camp, 16 desembre 1843 – la Mussara, Baix Camp, 22 octubre 1873)

Guerriller carlí. Conegut pel sobrenom de Cercós.

Destacà a la Tercera Guerra Carlina, en la qual obtingué un triomf important sobre el batalló de caçadors de Reus, però morí en aquesta acció.

Tant ell com el coronel de l’esmentat batalló foren enterrats al cementiri de la Mussara.

Ortega y Olleta, Jaime

(Tauste, Saragossa, Aragó, 28 febrer 1816 – Tortosa, Baix Ebre, 18 abril 1860)

Militar. Va participar en la primera guerra carlina fent costat als liberals.

Essent capità general de les Balears (mar/1860), el comte de Montemolín el convencé i, passat al bàndol carlí, intentà el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita.

Detingut en el mateix desembarcament, fou condemnat i afusellat.

Oriol i Gordo Sanz, Josep d’

(Flix, Ribera d’Ebre, 1842 – París, França, 1899)

Militar.

El 1868 era membre de l’escorta que acompanyava a Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l’excedència en assolir el grau de capità.

Entrà a l’exèrcit carlí. El 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d’Abàrzuza. En finir la guerra era coronel i s’exilià.

Oller i Simón, Francesc de Paula

(Barcelona, 17 febrer 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1941)

Escriptor i periodista. Advocat i carlí, fundà a Barcelona “Lo Crit de la Pàtria” (1883) -per articles del qual fou empresonat diverses vegades-, “Lo Crit d’Espanya” (1889) i “El Estandarte Real”.

Residí després a Buenos Aires, on dirigí “El Legitimista Español” i “España”.

És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas con sus biografías (1887-91).

O’Callaghan i Tarragó, Ramon

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 26 febrer 1798 – Montpeller, França, 11 abril 1844)

Militar d’origen irlandès.

El 1822 acabdillà un alçament reialista a Benissanet, i posteriorment (1827) participà en la guerra dels Malcontents.

Exiliat a França el 1827, tornà a la mort de Ferran VII i fou un dels dirigents de la primera guerra carlina.

Ascendit a coronel, fou governador de Cantavella i, després, de Morella, a les ordres de Cabrera.

Acabada la guerra al Maestrat, s’exilià novament a França (1840), on morí.

Norte, El

(Girona, 1 gener 1910 – 23 juny 1936)

Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d’un trisetmanari creat l’any 1896.

Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc.

Publicà col·laboracions en català i l’any 1927 es transformà en “El Norte de Gerona”.

Nolla i Martí, Ramon

(Tarragona, 1 novembre 1839 – Barcelona, 9 desembre 1911)

Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí.

En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat.

El 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.

Moore, Joseph

(Barcelona, 1842 – França, segle XIX)

Militar. Fill d’anglesos. Fou redactor del periòdic carlí “La Convicción”.

El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona.

El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore.

Escriví biografies de militars carlins.

Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França (1900).