Veure> Marcel·lí Gonfaus i Casadesús (sobrenom del guerriller carlí català, 1814-55).
Arxiu d'etiquetes: carlins/nes
Marçal *
Sobrenom del guerriller carlí català Marcel·lí Gonfaus i Casadesús (1814-55).
Manyà i Puig, Josep
(Catalunya, segle XIX – Castellterçol, Moianès, 1834)
Capitost carlí. Desertà de l’exèrcit per unir-se a les partides d’insurrectes, arran del primer aixecament dels carlins.
Operà al Berguedà i al Vallès, principalment. Arribà a comandar 600 homes.
El 1834, traït per un dels seus seguidors, fou pres i dut a Castellterçol, on seria afusellat.
Maials, acció de -1834-
(Maials, Segrià, 10 abril 1834)
Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes carlines de Manuel Carnicer, que intentava d’unir els grups del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Josep Manuel Carratalà i Manuel Bretón, que guanyaren la batalla.
En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.
Llosas i Badia, Pere
(Olot, Garrotxa, 12 maig 1870 – 28 novembre 1955)
Polític carlí. Fou regidor d’Olot, diputat provincial i governador civil de les Illes Balears.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears.
És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).
Llauradó i Rodon, Francesc
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
Llarg de Copons, el *
Nom popular del capitost carlí català Manuel Ibáñez i Ubach (segle XIX).
Junyent i Rovira, Miquel
Deixa un comentari
(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)
Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’“El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.
S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.
Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya -1827-
(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)
Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.
Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.
A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).
Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII de Borbó.
Dades dels Països Catalans 