(Barcelona, 22 novembre 1906 – 4 febrer 1985)
Cantant. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina.
Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla.
També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.
(Barcelona, 29 agost 1918 – 7 abril 1975)
Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina.
Posteriorment fou una de les primeres figures interpretant sarsueles.
Va fundar l’Agrupació Lírica Joan Gual, destinada a la formació de nous talents lírics.
(Barcelona, 12 novembre 1963 – )
Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta. El 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll Dagom.
Després s’ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995).
Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993).
(Mataró, Maresme, 2 juny 1940 – )
Tenor. Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emilia (1967) i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore.
De veu lírico-lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII.
Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia (sovint al Teatro alla Scala de Milà). A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970.
Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes (1982).
(Madrid, 5 setembre 1905 – Barcelona, 3 desembre 1995)
Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu.
El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules.
Fou el pare de Mario Gas i Cabré.
Nom de la mezzosoprano catalana, coneguda artísticament per Maria Fàbregas (1928- ? ).
(Barcelona, 1 setembre 1882 – 11 juliol 1966)
Mezzo-soprano. Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E. Labán.
Debutà al Liceu el 1915. Inicià posteriorment una carrera de projecció internacional, amb actuacions a nombrosos països europeus i americans.
El 1934 finalitzà la seva activitat com a cantant i, fins al 1963 es dedicà a l’ensenyament a la càtedra de cant del Conservatori del Gran Teatre del Liceu.
(Barcelona, 30 juny 1890 – 18 octubre 1967)
Soprano. Germana de Francesc. Estudià amb Antoni Nicolau i Lluís Millet a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou professora a partir del 1915.
Destacà en el camp del lied i de l’oratori i fou solista de l’Orfeó Català.
Participà en l’estrena a Barcelona de la Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach, el 1921.
(Barcelona, 25 febrer 1892 – Buenos Aires, Argentina, 31 desembre 1983)
Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar.
Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer.
Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l’estat espanyol i a l’Amèrica del Sud.
Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.
(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)
Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.
Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.
Dades dels Països Catalans 