(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)
Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.
És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.
El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.
Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.
(Barcelona, 29 novembre 1934 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 6 novembre 2011)
Editor i escriptor. Procedent d’una família de comerciants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica.
S’incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia.
El 1995 inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novel·les: Rescatats de l’ombra (1999), La mirada del cec (2000, El mestre de Taüll (2001), La Via Làctia (2001), Gombó i mister Belvedere (2001), L’arbre de la memòria (2002), Pastís de noces (2003, premi Carlemany), Coses de família (2004), Rosa de foc (2005), Paradís (2006) i Wagons-lits (2007) i reculls de contes: El dia que es va cremar el Liceu (1995) i Matadors & cia (2003).
Fou també crític literari al diari “Avui”.
(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)
(Xavier Patricio Pérez Álvarez) Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.
A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.
D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)
Al límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).
L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.
A la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.
La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.
Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista
Dades dels Països Catalans 