Arxiu d'etiquetes: Bisbal d’Empordà

Bisbal, Foc de la -1869-

6 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1869)

Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d’Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó.

Davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.

Bassegoda i Amigó, Ramon Enric

4 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1856 – Barcelona, 22 abril 1921)

Poeta i periodista. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà  de Bonaventura i de Joaquim.

Fundà el setmanari “La Llar” (1874); col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”.

Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d’amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l’any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.

Bassegoda i Amigó, Joaquim

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 setembre 1854 – Barcelona, 13 agost 1938)

Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu i germà de Bonaventura i de Ramon Enric.

Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889).

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Balmanya i Ros, Antoni

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1846 – Espolla, Alt Empordà, 21 març 1915)

Pedagog. Fou mestre de primer ensenyament a Espolla del 1868 al 1907. Tingué en aquest poble una actuació docent de caràcter molt renovador, la qual influí poderosament en els medis de l’ensenyament.

Dedicà també part del seu temps a estudis d’història natural i d’arqueologia.

Aldrich i de Pagès, Trinitat

Deixa un comentari

(Vulpellac, Baix Empordà, 4 novembre 1863 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 gener 1939)

Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista.

La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).

Carreras i Dagas, Joan

1 Resposta

(Girona, 7 setembre 1828 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 19 desembre 1900)

Professor de música. Deixeble d’Antoni Vidal i de Josep Barba, fou nomenat mestre de capella a Girona (1851-60), on fundà una acadèmia de música, i hi estrenà l’òpera Rosamunda in Ravenna, i a Madrid Il rinnegato i l’oratori Los pastorcillos.

S’establí a la Bisbal d’Empordà el 1880, on fou organista i mestre de capella de la parròquia, i des d’on organitzà la vida musical de la comarca.

La seva producció és molt àmplia, especialment en el camp religiós (Missa per a tres cors i orquestra, 1852). Formà una notable col·lecció d’instruments musicals i una valuosa biblioteca de documents i llibres musicals, que fou adquirida per la diputació de Barcelona i catalogada per Felip Pedrell.

Bisbal d’Empordà, la (Baix Empordà)

87 Respostes

Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà (Catalunya): 20,62 km2, 39 m alt, 10.742 hab (2016)

0baix_emporda(ant: Fontanet)  Situat a l’àrea de contacte entre els contraforts de les Gavarres i la plana de l’Empordà. És drenat pel Daró i els seus afluents, la riera de Vilar i el rec del Molí. La part muntanyosa, al sud, és coberta de boscs d’alzines sureres, en explotació.

L’activitat econòmica del municipi és molt diversificada i es reparteix entre l’agricultura, bàsicament de secà (gra, farratges, vinya i olivera), una mica de regadiu (hortalisses i patates), que aprofiten aigua de pous, la ramaderia (bestiar boví i porcí estabulat, i petites pobl_bisbalempordaexplotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del segle XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. La població ha experimentat un notable creixement durant els segles XIX i XX, a causa de la immigració, a partir dels anys 1970 ha anat minvant i darrerament s’ha aturat.

La ciutat, vila fins al 1906, s’estén a la dreta del Daró (la vila vella), on destaca el castell de la Bisbal, antic palau episcopal declarat monument històrico-artístic. També són remarcables l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, el conjunt porticat de les Voltes i el Pont Vell sobre el riu Daró. Durant el segle XIII tingué call jueu. Té mercat els divendres per concessió de Jaume II el Just (1322).

Al segle XIV la vila fou emmurallada. Al segle XVII fou el centre de la batllia de la Bisbal. Al segle XIX fou un dels nuclis del republicanisme federal (Foc de la Bisbal). Entre les entitats, destaca la cobla sardanista La Principal de la Bisbal, que és l’oficial de la Generalitat.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Pol de la Bisbal, el veïnat del Vilar, l’antic llogaret dels Perduts i l’antic municipi de Castell d’Empordà, que li fou agregat el 1975.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Barrera i Maresma, Martí

2 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 29 maig 1889 – Barcelona, 26 abril 1972)

Sindicalista i polític. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president de les joventuts a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica. Establert a Barcelona, milità activament en els moviments obrers; fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València (1916) i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya.

A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera”, i fins n’assumí un quant temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó (1920). Durant la Dictadura de Primo de Rivera treballava d’impressor i, tot i ja no estar integrat dins el sindicalisme, actuà d’enllaç entre la CNT i l’Estat Català.

Membre de l’ERC, fou diputat al Parlament català el 1932 i a les Corts espanyoles el 1936. Fou conseller de Treball de la Generalitat (1933, 1934). Tot i no ésser partidari de l’alçament del 6 d’octubre de1934, fou empresonat i condemnat a 30 anys.

Després del triomf del Front Popular a les eleccions del 1936 es reintegrà a la conselleria fins a l’agost de 1936. Es distingí per una tasca conciliadora i orientà convenis col·lectius de signe progressiu. President de la Comissió de Responsabilitats Polítiques durant la guerra civil, on excel·lí fent prevaler tothora les normes jurídiques.

S’exilià el 1939 i s’establí a Montpeller. L’any 1950 tornà a Barcelona.