Arxiu d'etiquetes: benedictins/nes

Ferrer i Bargalló, Anselm

1 Resposta

(Capellades, Anoia, 16 abril 1882 – Montserrat, Bages, 26 abril 1969)

Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona.

Fou nomenat mestre de capella de l’escolania de Montserrat (1911-33), on s’havia format a la seva infantesa amb Joan Baptista Guzmán. Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu.

Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català, sobre el qual publicà diferents escrits a “Vida Cristiana”.

Va escriure nombroses composicions religioses com: una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc.

El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.

Ferrer, Antoni Pere

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – Provença, França, 1472)

Eclesiàstic. Frare benedictí i abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó. Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat.

Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III. Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs. Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Alfons IV el Magnànim i en defensa de les constitucions de Catalunya.

Fou diputat i president de la Generalitat de Catalunya (1458-61), i, com a tal, intervingué en defensa de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, Joan II el Sense Fe. Deixà d’ésser diputat i president de la diputació del general el 31 de juliol de 1461, però continuà les seves incessants activitats polítiques, i estigué al costat de les corporacions catalanes des que esclatà la guerra contra Joan II (1462).

Des de l’agost de 1463 gestionà la petició d’ajut a Enric IV de Castella. Del juny de 1463 al gener de 1464 visità Lluís XI de França. Pere IV, el Conestable, el tingué per sospitós i el féu empresonar el 1464, però després el comissionà per a una ambaixada a Portugal en cerca de recursos i ajut (fi del 1465). Mort el Conestable, Ferrer fou retingut en presó a Portugal, almenys fins a la fi del 1466.

En ésser elegit rei dels catalans Renat d’Anjou (1466), Ferrer passà a ésser canceller de la Cort, però caigué en desgràcia a causa de la defecció del seu nebot Pere Joan Ferrer.

Al final del 1471, quan la situació militar era molt difícil, dirigí un grup francòfil irreductible, partidari d’entendre’s amb Lluís XI. Per això fou empresonat i després desterrat a Provença (19 de novembre de 1471), on hi morí pocs mesos després.

Fai, priorat del

9 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).

El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.

L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.

La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.

Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.

Estruc, Bernat -humanista-

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)

(o Astruc)  Humanista benedictí i doctor en dret.

Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).

Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.

Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.

Estradé i Ciurana, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Escarrer, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Avinyó, França, 1321)

Prior de Montserrat. El 1311 fou elegit abat de La Cava (Itàlia), dignitat que renuncià.

Intentà, sense èxit, d’afranquir el priorat montserratí de la dependència de l’abadia de Ripoll i, per tal de facilitar als pelegrins l’accés al santuari, començà (1317) el pont de Monistrol sobre el Llobregat.

Morí a Avinyó, on havia anat per sincerar-se davant el papa Joan XXII dels greus càrrecs adduïts contra ell pel rei Jaume II el Just, sense haver estat rehabilitat.

Elins, monestir d’

4 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.

El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.

Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).

La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).

Duch i Álvarez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

Díaz i Sicart, Jacint

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885)

Humanista i sacerdot. Estudià a Cervera.

Ocupà càtedra a Sevilla i Barcelona. En jubilar-se prengué l’hàbit benedictí.

És autor de diversos opuscles erudits, referents sobretot a literatura llatina.

Díaz i Carbonell, Romuald M.

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.

Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).