Barri de la ciutat, a l’esquerra de l’Anoia, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Ha absorbit l’antic raval del Pontarró i s’ha desenvolupat molt a partir del 1960.
Can Carreres
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barris
Botigues del Mar, les -Creixell-
Antic barri de pescadors, d’habitació temporal, a la platja.
Bonaire -Sardenya-
(Càller, Sardenya, Itàlia)
(it: Bonaria) Actual barri de la ciutat. Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller.
Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana.
Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller.
La seva antiga església parroquial, edifici d’un sola nau d’estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l’orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970.
La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536.
Bomba, la -Barcelonès-
(l’Hospitalet del Llobregat, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l’extrem oriental del terme.
Sorgí al voltant del 1950.
Barceloneta, la -varis geo-
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Auguer
Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.
Artigues -Badalona-
Barri de la ciutat, unit al nucli urbà de Sant Adrià de Besós.
Fou originat per una urbanització creada al primer terç del segle XX.
Xup, el
(Manresa, Bages)
Barri obrer de la ciutat, uns 2 km al sud-oest del nucli urbà, a l’esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana.
El barri, compost per 480 habitatges, fou construït el 1965 en territori de l’antiga masia del Xup. El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig.
Vista Alegre
(Manlleu, Osona)
Barri, al sud de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter.
És format per un grup de cases i xalets que s’estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter.
Ocupa també l’indret on hi hagué l’antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l’entrada del pont.
Vila-seca -Osona-
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Colònia fabril, situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà. Rebé el nom d’un antic mas.
La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880. L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió.
El 1972 tenia 12.000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns.
La colònia es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família. Té dispensari i escola.
Dades dels Països Catalans 