(Sant Joan Despí, Baix Llobregat)
Barri perifèric, entre el nucli urbà i l’autopista de Barcelona a Molins de Rei, format principalment per cases petites construïdes pels propis habitants.
És conegut també pel Vallespir.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri residencial de la ciutat, a l’oest de les urbanitzacions de Valldoreix, al vessant oriental del puig Madrona, prop de can Montmany.
Barri perifèric, sorgit el 1960 a l’est de la ciutat, de la qual el separa la riera de les Arenes.
És una zona mixta d’habitatges (el 89,7% dels quals eren barraques) i d’indústria.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, al límit amb Sant Joan Despí.
La població, que augmentà els anys 1960 amb immigrants, s’estacionà en uns 1.000 habitants, bona part dels quals treballen a Sant Joan Despí.
Barri de la ciutat, a l’esquerra de l’Anoia, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Ha absorbit l’antic raval del Pontarró i s’ha desenvolupat molt a partir del 1960.
Antic barri de pescadors, d’habitació temporal, a la platja.
(Càller, Sardenya, Itàlia)
(it: Bonaria) Actual barri de la ciutat. Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller.
Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana.
Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller.
La seva antiga església parroquial, edifici d’un sola nau d’estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l’orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970.
La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536.
(l’Hospitalet del Llobregat, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l’extrem oriental del terme.
Sorgí al voltant del 1950.
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.
Dades dels Països Catalans 