Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Josepets, els

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.

L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).

L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.

Infanta, canal de la

8 Respostes

(Catalunya, 1817 – 1819)

Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).

Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.

Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.

S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.

Hospitalet, conveni de l’ -1713-

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juny 1713)

Acord secret, signat a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, representant de les forces de Carles III, i el marquès de Grimaldi, cap de l’exèrcit de Felip V de Borbó.

D’acord amb els termes del tractat d’Utrecht, establia l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i el lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes borbòniques com a garantia.

El conveni va significar l’abandó dels catalans a la seva sort per part de les forces aliades, com també la pèrdua de Tarragona i reduïa dràsticament les possibilitats de resistència dels catalans, els quals decidiren continuar sols la guerra contra Felip V.

Hortes de Sant Bertran, les

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.

Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.

Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.

Guineueta, la

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Can Guineueta)  Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta.

Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semi-intensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha).

Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.

Grec, Teatre

12 Respostes

(Barcelona, 1929)

Espai obert a la muntanya de Montjuïc, inspirat en el teatre d’Epidaure.

Va ser dissenyat i construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, per a representacions a l’aire lliure.

Al costat del teatre hi ha uns jardins i un pavelló que actualment és un restaurant. Modernament ha donat nom al Festival Grec, que se celebra cada any a l’estiu.

Gramenet de Besòs *

Deixa un comentari

(Barcelonès)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramenet.

Gent Nova

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)

Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.

Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.

Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.

La col·lecció completa la formen 854 números.

França, la -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

(o la França Xica) Nom popular de la barriada obrera, construïda la segona meitat del segle XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.

A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.

Fort Pius, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868.

Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n’era la via principal; el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer.