Construcció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar. Donat per concessió reial.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant.
Antiga riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs.
Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.
Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.
Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.
Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona (institució d’ensenyament artístic, 1775- ).
Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar.
És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l’origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d’habitatges.
L’equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962).
Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció del polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.
Barri, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica. Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià.
Originat al segle XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques -en lenta desaparició- i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l’habitatge), malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L’equipament urbà hi és deficient.
La construcció de l’autopista de Barcelona a Mataró augmentà l’aïllament d’aquest sector, mal comunicat amb el centre. Hi havia hagut també les masies de can Claris (de la família de Pau Claris), ca l’Anglasell i d’altres. Té associació de veïns.
Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Pròsper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).
L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.
(Catalunya)
Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.
El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.
S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).
(Barcelona, 1915 – 1958)
Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.
Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.
Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken, que tant es pot llegir “(moneda) dels de Laie” com “(moneda) dels laietans“, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat.
Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del segle XIX, i encara ho és força.
Dades dels Països Catalans 