Arxiu d'etiquetes: Barcelona (pol)

Centre Català -partit, 1976/78-

5 Respostes

(Barcelona, 1976 – 1978)

Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.

Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.

El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.

Centre Català -entitat, 1882/90-

18 Respostes

(Barcelona, 1882 – 1890)

Entitat catalanista. Organitzada per Valentí Almirall a fi de defensar els interessos materials i morals de Catalunya.

En una primera etapa, aquesta associació va declarar-se apolítica i intentà agrupar tots els catalanistes i en especial el grup de “La Renaixença”. De tota manera, aviat Almirall li donà un contingut clarament polític en aconseguir que el Centre organitzés el II Congrés Catalanista (1883), que condemnà la intervenció dels catalans en els partits controlats pels capitosts polítics madrilenys.

L’actuació política del Centre arribà al seu punt culminant amb la presentació a Alfons XII de Borbó del famós Memorial de Greuges, en el qual col·laboraren nombroses entitats econòmiques, culturals i professionals de Catalunya.

Després, els elements socialment conservadors se separaren del Centre i van fundar la Lliga de Catalunya (1887). Amb aquesta escissió s’inicià l’etapa de decadència del Centre Català i només els amics d’Almirall restaren fidels a l’entitat.

Per tal de recuperar el control del moviment catalanista, el Centre va presentar, l’any 1890, un programa polític de tendències autonomistes, sense poder, malgrat tot, evitar la progressiva pèrdua d’influència política.

Catalunya Federal

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – 1906)

Organització política federalista. Fundada com a resultat d’una escissió de la Federació Republicana, que dirigia Alejandro Lerroux.

Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l’antic Partit Federal, però era partidària de l’aproximació al catalanisme polític.

Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà.

Catalònia, Club

Deixa un comentari

(Barcelona, 1975 – 1978)

Entitat política. Creada com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.

Inspirat per Joan A. Maragall, Josep A. Linati, R. Guardans, H. Torras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista.

El 1976 s’escindí S. Millet i Bel, per a crear la Lliga Liberal Catalana, i també J.A. Linati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coaligat amb Alianza Popular.

No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes –Carles Sentís– passaren a UCD.

Carta Municipal de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XX)

Règim especial atorgat al municipi per una llei del 1957 (text articulat del 1960), tot i que no és una carta, per tal com fou elaborada pel govern sense intervenció dels ciutadans i no concedeix una major autonomia al municipi.

Introdueix el sistema d’alcalde-gerent (nomenat directament pel cap d’estat) auxiliat per uns delegats de serveis designats per ell mateix, sobre els quals recau la major part de les decisions municipals i al servei dels quals hi ha la comissió executiva.

El consell ple té únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense, però, eficàcia pràctica.

La Carta ha aportat, tanmateix, l’exigència de planificació de l’actuació municipal, l’establiment de juntes de districtes, amb una limitada intervenció dels veïns, la simplificació de les obres municipals i l’autorització per a ampliar les fonts impositives.

Caputxinada, la -1966-

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1966 – 11 març 1966)

Nom que prengué l’assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l’assistència de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals.

En assabentar-se’n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l’assaltà i practicà gran nombre de detencions.

Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l’aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituïren la Taula Rodona Democràtica.

Busca, la

16 Respostes

(Barcelona, vers 1450 – 1462)

Partit contra l’oligarquia urbana, enfrontat a la Biga, partit de l’alta burgesia. Davant la crisi de mitjan segle XV i contrària a les opinions i als interessos de la Biga, propugnava la devaluació de la moneda, el proteccionisme i la reforma i sanejament del govern municipal. Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals.

Cercà i trobà el suport reial, gràcies al governador Galceran Lluís de Requesens, aconseguiren l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures. Aconseguí la primera victòria amb l’aprovació oficial, per part de la reina Maria de Castella (1452), del Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, en el qual la Busca tingué un paper predominant.

Amb el nomenament de Requesens com a lloctinent reial a Catalunya en lloc de la reina, aquest donà el poder a la Busca el 30 de novembre de 1453, i començà un curt període de redreç de la crisi i suscitaren l’entusiasme popular.

Les divisions internes de la Busca entre moderats i radicals i la popularitat de la Biga, que capitalitzà la defensa del príncep Carles de Viana i l’oposició a Joan II el Sense Fe, tornà el poder a la Biga, la qual desféu el sindicat (1462) i executà els principals dirigents de la Busca moderada, i començà una llarga guerra contra Joan II (1462-72), que acabà, però, sense aconseguir l’objectiu d’afermar-se en el poder.

Bloc Republicà Autonomista

7 Respostes

(Barcelona, maig 1915 – 1917)

(BRA)  Organització política. Sorgida de l’escissió d’un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat.

En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d’on havia sortit.

Per això va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917.

Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català.

Bloc Escolar Nacionalista

1 Resposta

(Barcelona, 1934 – 1939)

(BEN)  Organització universitària de la Joventut d’Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola.

De caràcter nacionalista i d’esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) com l’única entitat representativa dels estudiants catalans i l’establiment de cursos oficials per a obrers. L’òrgan de premsa del BEN fou “Redreçament”.

Actuà clandestinament en 1946-50.

Barcelona, tractat de -1493-

4 Respostes

(Barcelona, 19 gener 1493)

Tractat d’aliança entre Ferran II de Catalunya, Isabel I de Castella i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18 gener 1493).

Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000 dobles que li devia la corona d’Aragó des de temps de Joan II el Sense Fe.

A canvi d’això s’assegurava la seva neutralitat davant les operacions que preparava a Itàlia, llevat del cas que el papa fos atacat.

Aquesta darrera clàusula permeté posteriorment la intervenció espanyola.