Arxiu d'etiquetes: Barcelona (pol)

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

5 Respostes

(Barcelona, setembre 1881 – Catalunya, maig 1888)

(FTRE)  Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina.

El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre de 1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l’oposició d’alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l’octubre de 1883), feren que deixés d’existir com a central sindical.

Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel setembre de 1888).

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1975 – )

(FAVB)  Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d’aconseguir millores urbanístiques i d’equipaments per als barris.

Impulsada sobretot pels partits d’esquerra, participà en l’Assemblea de Catalunya, però perdé gran part de la seva incidència política després de les eleccions municipals del 1979.

Enllaç web: Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Federació Agrícola Catalano-Balear

3 Respostes

(Barcelona, febrer 1899 – després 1923)

Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears.

Fou creada a instàncies de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries.

Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.

Dreta Liberal Republicana de Catalunya

1 Resposta

(Barcelona, 26 maig 1930 – 29 octubre 1932)

Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares.

No assolí una incidència important i, després d’intentar d’un cert centrisme entre l’Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta.

Despertador de Catalunya -1713-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1713)

Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip V de Borbó.

Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.

Defensa Social

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1914)

Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.

Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques.

La presidí Alexandre Pons i Serra.

Cos de la Noblesa de Catalunya, Reial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – )

Corporació. Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.

Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d’igual cognom inscrit al Llibre verd.

És presidida per un protector-president, amb honors de gran d’Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l’escut que Joan I el Caçador donà (1389) al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya”.

Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.

Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó

2 Respostes

(Barcelona, 1799 – 1800)

Associació. Creada privadament, com a successora de la Companyia de Filats de Cotó, fundada el 1772 i que un any després prengué el nom de Cos de Filats de Cotó.

Tingué una vida efímera.

Fou la precedent de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.

Consolat de Mar, el -Barcelona-

11 Respostes

(Barcelona, segle XIII – 1829)

Institució que regulava els afers marítims i de comerç.

Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.

Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.

Consell de Vint

1 Resposta

(Barcelona, 1394 – 1716)

(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.

Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.

Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.