(Barcelona, 24 febrer 1881 – 9 març 1955)
Brodadora i folklorista. Formada a Llotja.
Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins.
Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al “Butlletí dels Museus”.
(Barcelona, 1946 – )
Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’Escola Eina de Barcelona.
A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries.
Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia.
L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia ’90 a Nova York.
(Barcelona, 22 novembre 1944 – )
Arquitecte. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (1987), de la qual és professor, té estudi propi des de 1971.
Fou president de l’ADI-FAD (1985-92) i des del 1992 organitzador de la Biennal de Saragossa.
Ha treballat sobretot a Espanya i ha rebut nombrosos premis d’arquitectura i disseny (premi FAD d’interiorisme, 1985 i 1992; premi Nacional Construmat d’Arquitectura, 1987 i 1993, entre d’altres.
Ha dissenyat el nou jardí botànic de Barcelona, així com blocs d’edificis per a les vil·les olímpiques de Banyoles i Barcelona.
(Barcelona, 1812 – 1877)
Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.
El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n’esdevingué relator secretari.
Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885.
Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.
(Barcelona, 1297 – Santes Creus, Alt Camp, 1375)
Abat perpetu de Santes Creus. De pares italians. Abans de ser novici al monestir participà amb el seu pare a les lluites de Frederic II de Sicília contra Nàpols (1315).
Essent monjo gaudí de gran fama pel seu bon seny. Fou consultat pels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.
El seu abadiat durà 28 anys i marcà un període brillant en la comunitat. Les obres del monestir avançaren també molt en la construcció del claustre major. Es feren importants reformes i millores en altres indrets.
(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)
Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.
Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.
És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).
Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs (Barcelona, segle XIX).
(Barcelona, 1931 – Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà, 27 novembre 2020)
Ceramista. Fou deixeble d’Angelina Alòs.
Realitzà murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques (estació marítima de Barcelona).
També és molt abundant la seva producció de peces de forma.
Tenia el taller a Vallvidrera.
(Barcelona, 31 desembre 1919 – 15 agost 1997)
Dibuixant i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l’àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l’execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d’actituds dolces i alegres.
Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d’Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d’El Pessebre.
Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).
(Barcelona, 5 maig 1921 – 31 gener 1996)
Actriu coneguda amb el nom de Paquita Ferràndiz.
Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví.
Ha realitzat una llarga i profitosa carrera en l’escena catalana amb obres d’Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió.
El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 