Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Ferrer i Oller, Mateu

2 Respostes

(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)

Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.

Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.

De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.

Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.

Ferrer i Ganduxer, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – Cuba ?, segle XX)

Inventor. S’establí a Cuba.

Patentà un bon nombre d’invencions, entre les quals figuren el parallamps elèctric, un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.

Ferrer i Espelt, Emili

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)

Dibuixant, decorador i escenògraf.

Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.

Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.

A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.

Ferrer i de Bruguera, Melcior

1 Resposta

(Barcelona, 22 juny 1822 – 5 maig 1890)

Jurista. Primer marquès de Cornellà (1889).

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1874), del I Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i de l’Acadèmia de Jurisprudència, i quatre vegades degà del Col·legi d’Advocats (a partir del 1873).

També fou president de la diputació de Barcelona (1875-78) i senador (1881).

Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català.

És autor d’Influencia del estado social sobre la legislación (1883).

Ferrer i Codina, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)

Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.

Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).

És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.

Ferrer i Carrió, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 desembre 1848 – 28 novembre 1903)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament; col·laborà en “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Bandera Catalana”.

Escriví Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1882), Gramática catalana (1874) i Ortografía de la lengua catalana (1879), a més de nombroses obres sobre l’educació, especialment la femenina.

Ferrer, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

Ferrer, Leopold Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)

Religiós jesuïta.

Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l’Art poètica d’Horaci.

Farré i Escofet, Maria Rosa

4 Respostes

(Barcelona, 1916 – 2001)

Pedagoga. Estudià magisteri a Barcelona.

Creà, amb un grup d’amigues, un centre on feien cercles d’estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d’activitats i ensenyaren també labors casolanes.

Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d’una base d’apostolat, crearen una Institució Cultural, paral·lela al primer grup, que havia estat anomenat Centre d’Influència Catòlica Femenina.

El nombre d’activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d’estudiants, escola de jardineres, escola d’art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l’Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.

Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – maig 1646)

Ciutadà de Barcelona. Diputat i fiscal de la generalitat.

Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost de 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró.

Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig. El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo.