Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Ferran i Degrie, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)

Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.

Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

Ferran i de Sacirera, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715)

Noble i diplomàtic. Capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada el 1700. Posteriorment, el braç militar de les Corts catalanes l’elegí com a representant per a demanar a Felip V de Borbó que nomenés un virrei per a Catalunya abans de jurar els privilegis.

El 1703 ja es decidí per l’arxiduc Carles d’Àustria, i durant la guerra de Successió dirigí forces militars a Tarragona i Lleida (arribà al grau de coronel) i actuà com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt. Fou nomenat coronel d’infanteria i comte de Ferran (1706).

L’any 1713 fou designat ambaixador català a l’Haia i tractà de pressionar les representacions estrangeres i Jordi I d’Anglaterra, que acabava d’accedir al tron i li plantejà el Cas dels Catalans, per tal d’obtenir una protecció per a la República catalana.

La notícia de la rendició de Barcelona li provocà una crisi que el dugué ràpidament a la mort.

Ferran i de Rocabruna, Pere Enric de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – Brussel·les, Bèlgica, desembre 1919)

Músic. Deixeble de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera.

És autor de notables obres simfòniques, obres escèniques (Las bodas de Camacho (1903), La cegueta, Les amants de Palerme i Rossinyol) i l’opereta Barnum.

Residí a Brussel·les fins a la seva mort i hi estrenà amb èxit l’obra Sair Confidentiel (1913).

Harmonitzà cançons populars catalanes, l’Andante Elegíaco (1902) i Primavera (1914).

Ferran i Bayona, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1830 – 7 juliol 1896)

Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran i Satayol. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture.

Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d’Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.

Ferran, Ignasi Manuel de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1839 – desembre 1880)

Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d’economia política i d’estadística a la Universitat d’Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona.

Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment, i president (1877) de l’Ateneu Barcelonès.

Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción”, “Revista Agrícola”, etc.

Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

Ferran i Satayol, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 1786 – 4 abril 1857)

Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d’on va ésser professor.

A més d’ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert).

La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

Fou el pare de Manuel Ferran i Bayona.

Fernández i Díaz, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1961 – )

Polític. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Militant d’Alianza Popular des del 1980, fou president de Noves Generacions (1983-91). Regidor a l’ajuntament de Barcelona des del 1989, substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre de 1996.

President del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999. Fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999, i passà a ésser president del grup popular al Parlament.

Fernández i Castañer, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – 1932)

Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d’una estada a París s’establí a Barcelona.

Es dedicà de preferència a l’escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable.

Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l’escena contra qualsevol intent d’imitació de la natura.

Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l’Associació de Teatre Selecte.

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1924 – Madrid, 10 febrer 2002)

Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees.

El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques.

El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d’Alianza Popular, d’on fou elegit vice-president i del qual se’n separa a finals del 1978.

Autor d’assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).

Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, Francisco

Deixa un comentari

(Barcelona, 1619 – Madrid, 27 març 1676)

Militar i administrador. Vuitè duc d’Alburquerque.

Capità general de les galeres d’Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650).

Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).