Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Gallardo i Villaseñor, Gervasi

(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)

Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.

Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.

El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.

Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.

Galindo i de Vera, Lleó

(Barcelona, 28 setembre 1819 – Madrid, 12 abril 1889)

Escriptor i jurista. Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena (Andalusia).

S’establí a Madrid com a advocat (1860); fou diputat per Morella (1862) i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins (1868).

Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales (1863), Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia (1874) i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica.

Galí i Herrera, Raimon

(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)

Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.

Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.

En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.

Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.

Galí i Herrera, Jordi

(Barcelona, 19 març 1927 – 1 desembre 2019)

Pedagog. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Raimon.

Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955.

Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).

Galí i Duffour, Francesc

(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)

Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).

La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.

Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.

Galí i Camprubí, Elisabeth

(Barcelona, 19 abril 1950 – )

Dissenyadora, arquitecta i paisatgista. Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona.

Entre les primeres obres destaquen les realitzades, en col·laboració, al Parc de Joan Miró (1982-89) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90).

També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86), el Parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92).

Fou guardonada amb el premi FAD 1984 pel seu nou fanal Lamparaalta.

Després desenvolupà diversos projectes a Holanda, país on el 1999 rebé el Premi Nacional d’Urbanisme.

Galdácano i Melià, Josep Maria

(Barcelona, 20 gener 1889 – 20 juny 1953)

Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d’escriptura a Sarrià (1915-27).

Dirigí “Catalunya Franciscana” i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928).

Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.

Fuster i de Carulla, Valentí

(Barcelona, 20 gener 1943 – )

Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis.

Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l’Institut de Cardiologia de l’hospital Mount Sinai de Nova York.

És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entre ells el premi Príncep d’Astúries d’Investigació (1996).

Fusté i Viladecans, Felícia

(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)

Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.

Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).

Fusté i Ara, Miquel

(Barcelona, 1919 – 1966)

Antropòleg. Membre del Laboratori d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc.

Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966).