Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Montaldo, Pere

(Barcelona, segle XIX – Estats Units d’Amèrica, segle XIX)

Advocat i polític. Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terradas, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del liderat de Joan Prim.

Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’“El Republicano”.

El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA.

Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo (Illinois), i en esclatar la guerra de Secessió (1861) ingressà als rengles federals; fou ferit a la batalla de Murfreesboro.

Montal i Costa, Agustí

(Barcelona, 5 abril 1934 – 22 març 2017)

Enginyer industrial tèxtil. Fill d’Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l’empresa familiar.

El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d’El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (Johan Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil).

El 1978 abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.

Montal i Biosca, Agustí

(Barcelona, 1876 – 1960)

Industrial i dirigent esportiu. Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l’engrandí i desenvolupà.

El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d’esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953.

El seu fill fou Agustí Montal i Costa.

Monserdà i Vidal, Enric

(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)

Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.

Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.

Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.

Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

Monreal i Agustí, Lluís

(Barcelona, 7 novembre 1942 – )

Museòleg i historiador de l’art. Fill de Luis Monreal y Tejada.

Fou conservador del Museu Frederic Marès de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 1974-85.

El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa.

Ha publicat, entre d’altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d’El Conventet (1971-78) en quatre volums.

Monner i Sans, Ricard

(Barcelona, 26 octubre 1853 – Buenos Aires, Argentina, 23 abril 1927)

Filòleg i escriptor en castellà. El 1889 s’establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l’Argentina.

La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

Monlau i Sala, Josep

(Barcelona, 1832 – Palma de Mallorca, 20 octubre 1908)

Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip Monlau i Roca. Fou professor de l’Institut barceloní.

És autor de tres llibres de text i d’un Tratado de olivicultura (1877).

Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.

Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.

Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….

Monfar i Sorts, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.

El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.

Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.

Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.