(Barcelona, segle XVII – Terrassa, Vallès Occidental, 1652)
Historiador. Fou arxiver de la Corona d’Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d’Urgell, de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa.
És autor de la crònica Lo Comte d’Urgell, Jaume el Desditxat.
(Barcelona, 1677 – Isona, Pallars Jussà, 1730)
Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V de Borbó. Participà en la presa de Benavarri (1707).
El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711).
El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.
(Barcelona, 30 novembre 1940 – Girona, 30 setembre 2021)
Arquitecte. Ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.
S’ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.
(Barcelona, 1903 – 1973)
Pintor, cartellista, dibuixant i decorador. A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona. Exposà per primer cop a “La Publicidad” (1919) sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes.
Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya (1932-36).
Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma -propietat de Cantinflas-, destruït després en un terratrèmol. Tornà a Catalunya el 1963, exposà i il·lustrà llibres.
El seu art palesa un lirisme que aprima i subtilitza les formes.
(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)
Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.
Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.
Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.
Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.
(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)
Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.
Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.
Un altre germà seu fou Ramon Monegal i Nogués (Barcelona, 1861 – 1920) Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.
(Barcelona, 1892 – 1963)
Pintor i restaurador. Participà en nombroses exposicions nacionals i obtingué diversos premis.
Sobresortí com a paisatgista (Posta de sol, Núvol, etc).
Treballà també bastant com a restaurador d’obres antigues.
(Barcelona, 4 març 1902 – Portbou, Alt Empordà, 27 maig 1987)
Pintor. Féu la primera exposició a Barcelona als divuit anys. Treballà amb el Cercle Artístic de Sant Lluc.
Ha exposat a diverses ciutats catalanes. Anà a viure a Portbou.
(Barcelona ?, segle XVIII – 1791 ?)
Químic. Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament.
Fou un dels membres fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), esdevinguda després, Acadèmia de Ciències i Arts. Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria. El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre.
El seu fill fou:
Josep Ignasi Mollar i Sala (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Químic. Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786. El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química.
Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre (1789).
(Barcelona, 1838 – 10 juliol 1903)
Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867.
Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a “La Renaixença” i a “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions.
Dades dels Països Catalans 