Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Albiol i Navarro, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Actor. Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores a participar en nombrosos muntatges com ara Dakota de J. Galceran (1997), El florido pensil (1997) d’A. Sopena, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, La comèdia dels errors de W. Shakespeare i Vides privades de N. Coward (2000).

Rebé el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona el 1996, per La TRIAde presentada a Sitges el 1997, que incloïa Em bec el vec, El microfonista i Ja ve, de les quals és coautor amb Joan Castells.

Ha treballat també en televisió i cinema, en pel·lícules com ara Gràcies per la propina (1997) de Francesc Bellmunt, i Morir (o no) (1999) de Ventura Pons.

Albet i Vila, Montserrat

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1927 – 10 abril 2013)

Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica d’Higini Anglès, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck.

albetHa publicat nombrosos articles a les principals revistes del país, i és autora de La música contemporània (1974), de Bibliografia de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975, amb la col·laboració de Roger Alier) i de Mil anys de música catalana (1991).

Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, fou directora (1983-92) del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical.

Albertí i Gubern, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)

Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.

Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.

És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.

Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).

A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.

Enllaç web:  Albertí Editor

Albert i Ribas, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1923 – l’Escala, Alt Empordà, 25 juny 2021)

Musicòleg i compositor. Nebot i estudiós de l’obra de Caterina Albert i Paradís. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical.

També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc.

Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l’obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970).

Col·laborà a les revistes “Destino” de Barcelona i “Canigó” de Figueres.

Albert i Montaner, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)

Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.

També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.

Albert, Ramon -cardenal-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – València, 1330)

Mercenari. Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló.

Fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercenaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic (1317). Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius.

Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions. Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II el Just. Joan XXII el féu cardenal.

Bilbeny i Garcia, Norbert

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1953 – )

Filòsof. Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona.

El seu pensament uneix l’aspecte cognitiu i sensorial de l’ésser humà per tal de fonamentar una ètica vàlida en la nova era de la informació.

De les seves obres cal destacar El laberint de la llibertat (1990), El discurs de l’ètica (1990), Humana dignitat (1991), L’idiota moral (1993), Europa després de Sarajevo (1996) i La revolución en la Ética. Hábito y creencias en la sociedad digital (1997).

Alberich i Escardívol, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)

Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.

Albéniz i Jordana, Laura

1 Resposta

(Barcelona, 16 abril 1890 – 3 març 1944)

Dibuixant i pintora. Filla d’Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb Marià Andreu, Nèstor i Ismael Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona.

Dins el modernisme reflecteix les orientacions de Xavier Gosé.

Albareda i Ramoneda, Anselm

5 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)

Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).

Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.

Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.

Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.