(Barcelona, 1869 – 1902)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.
Escriu i Fortuny, Marià
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Escolà i Argilaga, Antoni
(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)
Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.
Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.
Escofet i de Roger, Francesc d’
(Barcelona, 1729 – 1791)
Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).
Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.
Escobedo i Bach, Simó
(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni
(Barcelona, vers 1660 – 26 abril 1710)
Escultor barroc. Projectà el frontis de l’església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.
Duran i Ventosa, Raimon
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).
Duran i Ventosa, Manuel
(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)
Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.
Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.
Duran i de Duran, Enric de
(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)
Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.
Duran -varis bio-
Antoni Pau Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.
Baltasar Duran (Barcelona, 1716 – Girona, 1793) Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.
Eudald Duran (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.
Francesc Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.
Josep Duran (Catalunya, segle XVII) Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.
Ducasi i Ojeda, Ignasi
(Barcelona, 1775 – 1824)
Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.
Compongué diferents misses, salms i motets.
Dades dels Països Catalans 