Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Altisent i Balmas, Aurora

3 Respostes

(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)

Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.

En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.

Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.

Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.

Altisent i Balmas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1918 – 19 desembre 1990)

Compositor. Germà de la dibuixant i pintora Aurora. Ha destacat en la producció de música de cambra.

Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda.

Altimira i Viñolas, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)

Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.

Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.

Alsina i Rius, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 desembre 1830 – 1897)

Dirigent obrer i polític. Afiliat al partit republicà, intervingué en la revolució de 1868 i fou elegit candidat a diputat a Corts per seixanta-una societats obreres de Catalunya, les quals ensems declararen la seva adhesió al republicanisme federal.

Aconseguí l’acta de diputat i presentà a les Corts (abril 1869) una petició, signada per cent vint mil obrers, en què era demanada protecció per a la indústria. Però l’ala revolucionària del moviment obrer va manifestar, per mitjà d’Anselmo Lorenzo, una ferma disconformitat amb l’actuació d’Alsina.

Fou novament elegit diputat i senador en els anys de la primera República.

Alsina i Parellada, Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 16 febrer 1861 – 3 febrer 1908)

Fabricant i economista. Féu les guerres carlines i treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec fins que es plantà pel seu compte.

Fou membre del Centre Català, però en sortí amb Àngel Guimerà, Domènech i Montaner, i Permanyer (1887), i participà en la fundació de la Lliga de Catalunya.

Ardent proteccionista, els seus discursos a les assemblees de Manresa (1892) i a Reus (1893) foren publicats amb el títol de Criteri econòmic general catalanista (1893).

Alsina i Munné, Ermengol

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 novembre 1889 – 1980)

Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència.

Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona.

Alsina i Clos, Simó

1 Resposta

(Barcelona, 28 octubre 1851 – 1920)

Escriptor. Obrer del ram tèxtil i després tipògraf. Col·laborà en les revistes de l’època per tal de fer conèixer les seves idees catalanistes i socialistes.

Publicà, entre d’altres, les obres: Fulles seques (1875), poemes; Quadros a la ploma (1886), narracions costumistes; Lo fill de la mort (1883) i La guerra (1887), drames; Flores y espinas (1878) i La gran idea (1891), comèdies en castellà.

Alsina i Arús, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1872 – 1911)

Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.

Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.

El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.

Alsamora i Perecaula, Onofre

Deixa un comentari

(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)

Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.

Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).

Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.

Alpiste i Pérez, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1941 – 18 agost 2015)

Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Enric Ribó, Eduard Toldrà i Joan Massià, i hi obtingué el Premi d’Honor de virtuosisme (1964).

Fou concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981).

Ha actuat amb èxit per tot Europa.