Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Bertran i d’Amat, Felip

3 Respostes

(Barcelona, 3 desembre 1835 – 26 juny 1911)

Jurisconsult i historiador. Fill de Josep Bertran i Ros. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1870-71), de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1902-03) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (des del 1907).

Diputat a les corts el 1863, sota la restauració milità en el partit liberal conservador de Cànovas i el 1902 ingressà en el senat.

Entre els seus treballs jurídics cal esmentar Memorias sobre expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1889), Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893), i d’altres escrits dirigits a la conservació i defensa del dret català.

Bertran i Capella, Aleix

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 novembre 1908 – Tarragona, 24 gener 1987)

Metge. Ha estat un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya.

Autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i per tal·li; ha estat vice-president de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions.

Bertran i Tintorer, Marc Jesús

6 Respostes

(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)

Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.

Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.

És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.

Bertran, Joan

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – Girona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu.

Contràriament al seu sogre i als familiars d’aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni.

Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462).

Bertini, Giovanni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1900 – Torí, Itàlia, 23 gener 1995)

Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot.

A Torí (1946) fundà l’Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista “Quaderni ibero-americani”, on la cultura catalana ha trobat franca acollença.

Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n’ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).

Bernat i Colomina, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)

Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.

Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.

També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.

Bernadó i Calcató, Amadeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 gener 1899 – Clichy, París, França, 24 juliol 1974)

Polític i periodista. Militant d’Estat Català del 1924 al 1926, el 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català i en dirigí el seu òrgan (“Treball”). En fusionar-se aquest per formar el Bloc Obrer i Camperol (1930), se n’allunyà, i el 1932 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya.

Col·laborà en els periòdics “L’Opinió”, “Justícia Social” i “Treball”, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual esdevingué cap de redacció.

El 1939 s’exilià a França i participà en la resistència antinazi.

Historià el moviment obrer català, restant adscrit a la facció comorerista del PSUC.

Bernades i Viusà, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 3 juny 1896 – 15 octubre 1976)

Periodista i polític. Cronista esportiu d’“El Poble Català” (1912), fou redactor de “La Publicitat” (1922) i de “La Humanitat” (1932). Fou fundador de “Catalunya Esportiva” (1918) i codirector de “L’Esport Català” (1925-27).

Fou redactor de les agències d’informació Havas i Fabra i regidor de Barcelona per l’Esquerra Republicana (1934-36).

Ha publicat Macià no ha traït (1931), Perspectives econòmiques (1935), Estampes de l'”Uruguai”, la presó flotant (1935) i Les finances municipals en 18 mesos de guerra (1938).

El 1939 s’exilià a Cuba i tornà a Barcelona el 1957. Col·laborà, amb pseudònim, a la premsa barcelonina.

Deixà inèdita una biografia de Ramon Pintó, català, heroi nacional de la independència cubana.

Bernad i Margarit, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1944 – )

Fotògraf. Estudià belles arts i conreà el dibuix.

Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, la seva activitat se centra preferentment en el camp de la moda i la publicitat. Ha publicat treballs en revistes com ara “Elle”, “Vogue”, “Jardín des Modes”, etc.

També ha realitzat sèries de retrats que ha aplegat al llibre Catalans (1984).

Bernabeu, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, v 1880 – París, França, 1946)

Pintor. Residí habitualment a París.

Excel·lí com a aquarel·lista. Obtingué grans èxits internacionals. Exposà a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina, Uruguai i Brasil.

Té a Poblet un quadre que representa les ruïnes del monestir abans de la reconstrucció.

En 1947 fou celebrada a Barcelona una exposició d’obres seves, en homenatge pòstum.