Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Amorós i Andreu, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juny 1936 – Madrid, 15 novembre 2016)

Operador cinematogràfic. Es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles (1967), de Ricard Bofill, en Dante no es únicamente severo (1967), de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que… (1968), de Carles Duran.

Després de crear una llum pròpia per als films de l’Escola de Barcelona i de passar un llarg període dedicat a la publicitat, ha esdevingut un dels directors de fotografia del cinema espanyol més importants.

Entre els seus treballs més destacats hi ha Hablemos esta noche (1982) de P. Miró, Fanny Pelopaja (1984), Tiempo de silencio (1986) i Si te dicen que caí (1989) de V. Aranda, Padre nuestro (1985) i Diario de invierno (1988) de F. Regueiro, Sé infiel y no mires con quién (1985) i El año de las luces (1986) de F. Trueba, Dragon Rapide (1986) de J. Camino, Esquilache (1988) de J. Molina, Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991) d’A. Belén, etc.

Amorós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – Getafe, Madrid, 1912)

Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà.

Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza.

Amigó de Lara, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)

Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.

Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.

L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.

Amigó i Castelltort, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 1934)

Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner.

Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller.

El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves.

Amigó, Eudald Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1818 – 1885)

Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat.

Amich i Aranda, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)

Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.

Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.

Ametller i Rotllan, Blai

Deixa un comentari

(Barcelona, 1768 – Madrid, 1841)

Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (vers 1821).

Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola.

Ameller i Ros, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 8 juny 1769 – 15 setembre 1843)

(o Ametller)  Metge i cirurgià. Fill de Joan Ameller i Mestre. Exercí a l’hospital de Barcelona i prengué part en la campanya del Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95).

Fou catedràtic de clínica a Salamanca i, els últims anys de la seva vida, director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Llegí el discurs inaugural de l’any 1839, Ventajas de los simultáneos conocimientos médicos y quirúrgicos que deben concurrir en el profesor de la ciencia de curar, i fou autor de nombroses memòries i de diversos llibres de text.

Fou germà seu Joan Ameller i Ros  (Barcelona, segle XVIII – 1852)  Farmacèutic. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química.

Ametller i Perer, Francesc d’

1 Resposta

(Barcelona, 1653 – Madrid, 9 octubre 1726)

Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l’Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705.

Quan les tropes de l’arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l’exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick.

Destituí l’abat de Montserrat i l’empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la Junta de Justicia y Gobierno del Principat i féu, com també José Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d’adaptar-hi el règim de monarquia absoluta.

El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera.

Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.

Fou el pare d’Oleguer d’Ametller i Pescio.

Ameller i Mestre, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 1743 – 1824)

Farmacèutic. Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herboritzador de la flora de Montserrat.

Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona cal esmentar les memòries sobre el magnetisme (1798) i els mitjans de purificar l’aigua (1803) i de purificar l’oli (1806).

Fou el pare d’Ignasi i de Joan Ameller i Ros.