Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Arbonés i Montull, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1929 – Buenos Aires, Argentina, 6 octubre 2001)

Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa.

Emigrat el 1956 a l’Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català.

Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994).

És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

Arau i Vidal, Narcís

1 Resposta

(Barcelona, 21 desembre 1835 – ?, segle XIX)

Dibuixant, litògraf, enginyer industrial, mestre d’obres i aparellador. Fill de Francesc Arau i Sanpons. El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial.

Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería (1864).

Arau i Sanpons, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)

(o Sampons)  Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.

L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).

Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).

Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.

Arañó i Arañó, Claudi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)

Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.

Fou el pare de Josep Arañó i Arañó  (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914)  Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

Aranda i Ezquerra, Vicenç

5 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1926 – Madrid, 26 maig 2015)

Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona.

El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí… (1989), Amantes (1991, que triomfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d’altres.

Establert a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989).

El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

Aragonès i Puig, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1996)

Industrial. Un dels primers del cinema català.

S’uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor.

Aragó i Mitjans, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1916 – 28 febrer 2012)

Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l’organització hospitalària a Catalunya.

Autor d’Els hospitals a Catalunya (1967).

Aragall i Garriga, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 juny 1939 – )

Tenor. Cantant d’òpera de fama internacional. De veu càlida i potent, triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d’òpera del món i ha enregistrat diversos discs.

Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a Busset.

Aquiles, Onofre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 17 març 1646)

Comerciant. Fou un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l’estiu del 1645, dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats de Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat.

Aquiles fou detingut el febrer de 1646 i executat pocs dies després.

Anzizu i Vila, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1868 – 5 març 1916)

Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d’Eulàlia.

Contribuí a la restauració de l’església i del sepulcre de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada.

Publicà Fulls històrics del monestir de Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.