(Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Antiga i Monner, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Anguera i Iglésies, Jordi
(Barcelona, 1924 – París, França, 12 setembre 1967)
Metge, biòleg i investigador. Treballà a l’Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d’investigació.
Cofundador del Centre d’Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París.
S’especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.
Anguera de Sojo, Oriol
(Barcelona, 11 octubre 1879 – 10 novembre 1956)
Jurista i polític republicà. Per l’abril de 1931 fou nomenat president de l’Audiència de Barcelona, i per l’agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l’Acció Popular Catalana.
Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política.
Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l’illa de Sardenya (1914).
Anglora i Chaban, Eusebi
(Barcelona, 17 octubre 1832 – 15 gener 1875)
Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil.
Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d’altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català.
La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.
Anglès i Vilaplana, Jaume
(Barcelona, 1888 – 1945)
Titellaire. Fill de Jaume Anglès i Pallejà. Plantà el castellet al Tibidabo fins al 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig.
Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi (més tard Sala Baby) i el 1955 s’instal·là al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn.
Anglès i Pallejà, Jaume
(Barcelona, 1857 – 1919)
Titellaire. Iniciador de la nissaga. Començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.
Fou pare de Jaume Anglès i Vilaplana.
Angle i Roca, Antoni
(Barcelona, 1924 – Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 2012)
Pintor. Treballà a Sabadell. Fou el primer promotor del grup anomenat Gallots, que, amb contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natalia Goncarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment.
Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela.
Anglasell i Serrano, Ramon
(Barcelona, 22 gener 1820 – Premià de Dalt, Maresme, 18 desembre 1863)
Economista. Catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a la Universitat de Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política.
Deixeble de Eudald Jaumeandreu, fou l’autor d’una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).
Anglada i Reventós, Francesc
(Barcelona, 5 agost 1805 – 27 desembre 1884)
Gramàtic i escriptor. Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de les Cases a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona. Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents.
Inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament.
La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua.
Amb el pseudònim Genís Domingo i Raventós escriví en català Barcelona antigua en lo segle actual (premiada als jocs florals del 1862) i alguna poesia que fou publicada a revistes de l’època.
Anglada i Pintó, Lluís
(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)
Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.
Destacà com a retratista.
Dades dels Països Catalans 