(Barcelona, 20 juny 1929 – 21 novembre 1996)
Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l’expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments.
Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s’acostà successivament a l’art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l’expressionisme abstracte.
(Barcelona, 1914 – 1977)
Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.
La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.
(Barcelona, 6 desembre 1883 – 17 desembre 1938)
Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas.
El 1918 participà a l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida“.
El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.
(Barcelona, 1777 – 1821)
Tècnic i creador d’estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó.
El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas.
(Barcelona, 5 octubre 1887 – 29 octubre 1972)
Compositor i pianista. Deixeble de Josep Rodoreda i Carles G. Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orfeó Canigó. El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el Trio Ardèvol.
És autor d’obres de música de cambra, d’orquestra i de cant. Una suite seva obtingué el premi Ciutat de Barcelona 1958.
Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y politonales (1939).
Fou el pare del també compositor Josep Ardèvol i Gimbernat.
(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)
Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).
És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.
El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.
(Barcelona, 6 juliol 1889 – 17 febrer 1976)
Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s’incorporà a la vida literària.
Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit.
Influïda inicialment per Josep Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona.
Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969).
(Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 27 juny 1921)
Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs i Solanelles. Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21.
Detingut l’estiu de 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.
(Barcelona, segle XVI – Catalunya ?, segle XVII)
Impressor. Fou el primer que s’instal·là a Perpinyà (vers 1584), d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500.
La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma (1584).
La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598; el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas.
Dades dels Països Catalans 