(Barcelona, 1698 – 1779)
Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc.
Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica.
Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.
(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)
Organista i compositor.
S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).
Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.
(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)
Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.
Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.
Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.
A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.
Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.
(Barcelona, 1877 – 9 gener 1951)
Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema.
Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).
(Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606)
Escriptor. D’estament noble, fou capità d’Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa (1572).
El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l’any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya.
Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d’ésser consagrat.
És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.
(Barcelona, 8 desembre 1932 – )
Paleontòleg. Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia (1958-61) i es doctorà a Barcelona l’any 1975.
Compaginà els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu del Seminari de Barcelona.
Especialista en braquiòpodes del Cretaci, hi ha publicat una cinquantena de treballs.
(Barcelona, 1909 – 1963)
Escriptor. Col·laborà a “Ginesta” (1929).
Publicà l’obra de teatre Albada (estrenada el 1949) i l’assaig La mort de l’escolà. Llegenda, història i anècdota (1955).
(Barcelona, 1904 – segle XX)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Baixas.
Passà, essent encara molt jove, set anys a París. De tornada, en 1931, féu a Barcelona la seva primera exposició individual.
Conreà la figura i el paisatge. Posteriorment es dedicà a la reproducció de taules gòtiques, usant fustes antigues, amb resultats decoratius molt notables.
(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)
Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.
Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.
(Barcelona, 1780 – 1851)
Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).
En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.
Dades dels Països Catalans 