(Barcelona, 25 agost 1946 – 25 desembre 1987)
Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón Coromina.
Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò.
A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.
(Barcelona, 16 agost 1839 – 28 maig 1895)
Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals i s’especialitzà en història del dret medieval.
Preocupat sobretot per l’estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya.
Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingeixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Forgas, la reimpressió de les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889).
Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l’Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).
(Barcelona, 22 novembre 1877 – 29 maig 1951)
Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, a “La Veu de Catalunya” i a “La Vanguardia”, i dirigí la revista “Laboratorio”.
Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).
(les Borges Blanques, Garrigues, 3 novembre 1904 – Barcelona, 26 març 1985)
Polític. Milità de jove en el catalanisme i fou secretari general d’Estat Català (1936-38).
Dirigent del Front Nacional de Catalunya (1939), participà en la resistència antifranquista, especialment en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52). Fou detingut diverses vegades.
Ingressà al PSC-Reagrupament (1978) i després al PSC-PSOE, pel qual fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).
(Barcelona, 7 agost 1878 – 31 març 1945)
Dibuixant i enginyer industrial. Fill de Gaietà Cornet i Mas. Deixeble del pintor Pere Borrell.
Col·laborà com a dibuixant amb el pseudònim Cor-net a les revistes “L’Esquella de la Torratxa”, “Cu-Cut!”, “En Patufet”, “La Veu de Catalunya”, “Lectures” i “L’Esquitx”, i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil “Virolet”.
Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l’Associació Espanyola d’Enginyers Industrials (1931).
Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes “Técnica”, “Hojas Selectas”, “Mundo Científico” i “Mercurio”.
(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)
Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.
El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.
Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.
Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich (Barcelona, 1884 – 1937) Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).
(Barcelona, 1824 – 1897)
Enginyer industrial i periodista. Germà de Josep Maria. President i un dels fundadors de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona.
D’ençà del 1853 formà part de la redacció del “Diario de Barcelona”, el 1856 fundà la “Revista Industrial” i el 1874, la “Revista Taquigráfica”. Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.
Durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General.
Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).
Fou el pare de Gaietà Cornet i Palau.
(Barcelona, 1856 – 1905)
Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l’Acadèmia de Medicina.
Ideà un mètode d’injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.
(Barcelona, 4 febrer 1923 – Mendoza, Argentina, 11 setembre 1977)
Pianista. Filla d’Ernestina Corma i Centellas i germana de Carles.
Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l’Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.
