Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Cantón i Gutiérrez, Marta

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 desembre 1965 – )

Gimnasta. Especialista en gimnàstica rítmica, aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977.

Com a gimnasta de la selecció estatal aconseguí dos títols de campiona d’Espanya absoluta (1982 i 1984), participà en dos campionats d’Europa i en dos del món.

L’any 1985 fou guardonada com la millor esportista catalana per la seva trajectòria esportiva i un any més tard, coincidint amb la seva retirada, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’estat espanyol.

Canto i Arroyo, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1866 – 1948)

Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.

Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.

Cantallops i Valeri, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1934 – )

Arquitecte. Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional.

Ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.

Canivell i de Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).

Canet i Famades, Bonaventura

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, segle XVII – Barcelona, 1746)

Corredor d’orella i fabricant d’indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s’associà vers el 1739- de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738.

Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743.

En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.

Antoni Canet

Canet, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 1431)

Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d’Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com una dels millors escultors catalans de l’època.

També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d’Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona.

El 1406 havia acceptat l’encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l’església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.

Canals i Martí, Joan Pau

7 Respostes

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)

Fabricant d’indianes i químic. Era fill i successor d’Esteve Canals. L’any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d’indianes de Barcelona.

Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s’estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya.

En demostrar-se la seva qualitat, s’inicià l’exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del segle XIX.

Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

Canals i Llambí, Ricard

5 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)

Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.

Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).

La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.

Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.

Canals i Gordó, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)

Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.

Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.

Canals i Cendrós, Maria Remei

2 Respostes

(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)

Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.

Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.

És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.

Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.

Enllaç web:  Concurs Maria Canals