Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Colita

4 Respostes

(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)

(Isabel Steva i Hernàndez)  Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.

Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).

Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.

El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.

Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni

1 Resposta

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 juliol 1817 – Madrid, 14 gener 1892)

Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreres.

Des del 1844 residí a les Filipines.

Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.

Codorniu, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 11 maig 1699 – Ferrara, Itàlia, 9 juliol 1770)

Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador.

Per encàrrec de Ferran VI de Borbó recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d’expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara.

Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).

Codol i Ventura, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 8 febrer 1935)

Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l’escolania de la catedral de Barcelona.

Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l’Associació Musical.

Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.

Codina i Vilà, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1826 – 4 agost 1858)

Filòsof. Succeí Francesc Xavier Llorens i Barba com a professor de filosofia a l’Institut de Barcelona (1847); fou catedràtic de lògica i psicologia a la Universitat de Barcelona.

El 1853 traduí al castellà A system of logic… de John Stuart Mill. Influït, però, per Ramon Martí i d’Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com ho reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica que donà el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1852).

Codina i Olivé, Josep Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1932 – 13 març 2021)

Director teatral. Des del 1956 fou un dels organitzadors de l’Equip d’Arts d’Expressió, que el 1962 abandonà per ingressar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on actuà repetidament com a ajudant de direcció i director únic; dirigí l’espectacle Balades del clam i de la fam (1967).

El 1965-66 treballà a Itàlia, i a partir del 1967 realitzà nombrosos i notables muntatges dins el teatre independent i professional. El 1970 dirigí el I Festival Popular de Poesia Catalana, juntament amb Feliu Formosa.

Especialista en el teatre de cabaret, on ha presentat les obres Dones, flors i pitança (1968), Manicomi d’estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats I (1969) i Varietats II o la cultura de la Coca-Cola (1969).

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

Codina i Langlin, Victorià

1 Resposta

(Barcelona, 2 febrer 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)

Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l’ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona.

Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s’establí a Londres, on féu pintures per a l’església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset.

A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè.

Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).

Codina i Langlin, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 3 maig 1842 – 20 desembre 1905)

Químic i farmacèutic. Germà de Victorià. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l’Audiència de Barcelona i director del “Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española”.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d’oliva.

Publicà gran nombre de treballs professionals.

Codina i Franch, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)

Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.

Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.

Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.