(Barcelona, 18 maig 1876 – 18 març 1932)
Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d’Història Natural.
Col·laborà a les publicacions de l’Institut de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l’una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l’altra sobre els hemípters.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V de Borbó. Fou capità de la Coronela.
Morí durant la batalla final de l’Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzà Rafael Casanova.
Els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Barcelona, 20 octubre 1947 – )
Escriptor. Col·laborador en diaris i revistes.
Ha publicat narracions (Exòtiques, 1975), novel·les (Alta comèdia, 1973; L’emperador, 1997, etc), assaigs (Pedrolo perillós?, 1973; Les grans tradicions populars: ombres i titelles, 1977; etc) i literatura juvenil (La faula dels ocells grecs, 1997; etc).
(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)
Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.
Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.
Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.
(Barcelona, 23 agost 1914 – 17 juliol 2014)
Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” amb el pseudònim de Nyerra.
S’ha dedicat a la il·lustració i a la decoració.
(Barcelona, 31 juliol 1941 – )
Arquitecte i dissenyador. Membre de l’Estudi Per, ha format equip amb Òscar Tusquets.
Autor d’una arquitectura racionalista amb tocs imaginatius, entre les seves obres destaquen la botiga Sonor de Barcelona (1965), el xalet de G. Rognoni a Sant Cugat del Vallès, el restaurant La Balsa de Barcelona (1975), totes premis FAD, i la remodelació del Palau de la Música Catalana (1982).
Associat des del 1983 amb I. Paricio, ha realitzat la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89) i un conjunt d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92).
S’ha dedicat igualment a la creació d’objectes de disseny.
(Barcelona, 1895 – 1956)
Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.
Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.
Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.
(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)
Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.
Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.
Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.
(Barcelona, 1910 – 1983)
Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.
Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.
Dades dels Països Catalans 