Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Dòria i Dexeus, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1920 – 11 abril 1995)

Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté.

El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata.

Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Quan el 1992 La Galera s’incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial.

També escriví tres contes infantils.

Dòria i Bonaplata, Eveli

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)

Escriptor, decorador i industrial.

Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).

Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.

Doni, Guerau (I) de

1 Resposta

(Barcelona, segle XIV – vers 1421)

Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí I el Jove a sotmetre l’illa de Sardenya (1409).

Participà activament a la batalla de l’illa d’Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi.

A la mort d’aquest, Martí I l’Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d’informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l’una de l’Alguer, l’altra possiblement l’anomenada bella de Sant Luri.

Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Junt amb el seu pare foren declarats generosos per Alfons IV el Magnànim, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417).

Domus i Pérez, Clotilde

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1882 – València, 20 novembre 1969)

Actriu dramàtica. De molt jove es presentà amb la companyia de Teatre Català, al Romea. Actuà algun temps a Madrid.

Es retirà arran del seu matrimoni, el 1908.

Domínguez i de Gironella, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)

Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.

És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.

Fundà la revista “El Mundo Musical”.

Domingo i Segura, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)

Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).

Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).

L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.

Domènech i Vilanova, Cristòfor de

2 Respostes

(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)

Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.

Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.

Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.

El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).

Domènech i Sastre, Jacint Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 novembre 1802 – 2 març 1863)

Polític, financer i advocat.

El 1835 fou batlle major de Barcelona, nomenat per la Junta Auxiliar Consultiva, i posteriorment, com a dirigent del partit progressista, fou diputat a corts (1841) i ministre de governació (1843).

El 1853 deixà el progressisme per ésser ministre d’hisenda (setembre 1853-juliol 1854) en el govern del moderat comte de San Luis.

La seva pretensió d’aconseguir l’anticipació en la recaptació fiscal el féu molt impopular, i hagué d’exiliar-se arran de la revolució de juliol de 1854.

Domènech i Saló, Pere

4 Respostes

(Barcelona, 1821 – 1873)

Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d’on restaurà l’art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat.

Amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial.

Establí un dipòsit d’utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867.

Fou el pare d’Eduard i de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Domènech i Roura, Pere

11 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1881 – Lleida, 7 maig 1962)

Arquitecte (1907), germà de Fèlix. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.

Fou el pare de Lluís Domènech i Torres.