Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Dunyach i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1886 – 20 juny 1957)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Eusebi Arnau.

Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d’Automne.

Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinà el classicisme acadèmic, herència de l’estada a França, amb el noucentisme encara vigent a Catalunya.

Es destacà en l’escultura de petit format: Noia nua, Nu de dona, A la platja, etc, i en els retrats: Ricard Canals, Xavier Nogués, Pompeu Fabra, Josep Pla, etc.

Duch i Álvarez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

Dubler, Cèsar Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)

Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).

Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.

Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).

Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.

Duarte i Montserrat, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 16 setembre 1959 – )

Poeta i lingüista. Germà d’Àngel.

Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu.

La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l’oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència.

Ha guanyat diversos premis de poesia.

Duarte i Montserrat, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 18 abril 1957 – )

Historiador. Germà de Carles. Es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després fou catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona.

Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del XX.

Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX (1987), Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris (1988), Possibilistes i federals. Política i cultura republicana a Reus (1874-1899) (1992), La España de la Restauración (1997), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997) i La República del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910) (1998).

Drument i Millet, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 novembre 1798 – Madrid, 6 febrer 1863)

Metge. Es distingí en l’epidèmia de còlera de 1821. Estudià a fons aquesta malaltia, encara que el govern li negà tot ajut.

Els seus escrits són nombrosos.

Dou i de Siscar, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874)

Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya.

Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres.

Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la Preparació per a tenir una bona mort (1859), de sant Alfons Maria de Liguori.

Dotras i Vila, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)

Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.

Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.

Dòria i Dexeus, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1920 – 11 abril 1995)

Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté.

El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata.

Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Quan el 1992 La Galera s’incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial.

També escriví tres contes infantils.

Dòria i Bonaplata, Eveli

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)

Escriptor, decorador i industrial.

Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).

Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.