(Barcelona, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1977)
Heraldista. Fill de Lluís Domènech i Montaner, i germà de Pere.
Fou col·laborador en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931).
(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)
Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.
Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.
Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).
(Barcelona, 13 maig 1820 – 16 setembre 1904)
Químic, metge i farmacèutic. Fou el primer que assajà la llum elèctrica a Barcelona (1866).
És autor de nombrosos escrits (Tratado elemental de química industrial, 1850), especialment de col·laboracions periodístiques. Dirigí la revista “La Abeja Médica Española”.
Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic de química a la Universitat de Barcelona.
(Barcelona, 2 novembre 1940 – )
Arquitecte. Col·laborador de Roser Amadó i Cercós, ha treballat en les obres de la Vila Olímpica de Barcelona, en el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en la Fundació Tàpies de Barcelona i en la remodelació del Canyeret de Lleida.
(Barcelona, 1865 – segle XX)
Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).
És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.
Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).
(Barcelona, 1780 – 1841)
Advocat i erudit. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia.
Féu també treballs sobre numismàtica.
(Barcelona, 1160 – Coïmbra, Portugal, 1 setembre 1198)
Reina de Portugal. Filla de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó, es casà amb el rei Sanç I de Portugal.
Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca.
(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)
Empresari i autor teatral.
Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.
Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.
El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.
En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).
Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.
(Barcelona, 24 abril 1918 – Montevideo, Uruguai, 31 octubre 2012)
Escriptor i historiador. Membre de l’Academia de la Historia.
Fou principalment autor d’obres de tema històric: España en sus documentos (1954-65), La sociedad española desde sus orígenes hasta nuestros días (1972).
També ha destacat en l’assaig (El español y los siete pecados capitales, 1966) i en la narrativa (El desfile de la victoria, 1975; Un río demasiado ancho…, 1991).
(Barcelona, 7 agost 1913 – 8 desembre 2003)
Bibliotecària i escriptora. S’ha dedicat a la crítica i a la promoció del llibre infantil.
Ha publicat diversos treballs de biblioteconomia: Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) i La biblioteca a l’escola (1970), premi Balmanya 1969.
Ha conreat la literatura infantil en obres com Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) i Vides paral·leles o contes de debò (1980), entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 