(Barcelona, 7 agost 1917 – 2 agost 1987)
Pintor. Format amb Josep Mestres i a l’Escola de Llotja.
Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París.
El seu estil és una síntesi d’expressionisme i ingenuisme.
Guanyà, entre altres premis, la medalla d’or de la diputació de Mallorca.
(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)
Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.
Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.
Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).
Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(Barcelona, 1880 – 1922)
Advocat. Fou funcionari de l’ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal.
Dirigí l’Escola d’Administració Local de la Mancomunitat i intervingué en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya.
Organitzador, des del 1915, de les Setmanes Municipals, publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal.
(Sarrià, Barcelona, 9 maig 1890 – Barcelona, 1988)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915.
Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment.
Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.
(Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1931 – Barcelona, 27 juny 2022)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953).
Fou col·laboradora d’“Estudios de Historia Moderna”, i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.
(Barcelona, 5 desembre 1862 – 30 novembre 1927)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l’obra titulada Taller de tintoreria (1886).
Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”.
(Barcelona, 1909 – 1968)
Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.
Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.
Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1820 – Barcelona, 23 abril 1872)
Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola.
Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d’apunts presos a les seves classes.
Seguidor de l’escola escocesa i màxim representant de l’Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió, amb les unitats irregulars.
Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou sergent major del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer.
Sobresortí en diverses ocasions, com els cops de mà contra una casa propera al Pont de les Bigues (9 juny 1714), contra la part de la Granota (10 juliol) i a l’atac per sorpresa a les bateries de Jesús (5 agost).
A la batalla final de l’11 de setembre combaté per la dreta catalana i morí a la defensa del Carnalatge.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Pedagog. Fou recompensat per un sistema original d’ensenyament de lectura i escriptura per als invidents.
Publicà diverses obres estudiant el seu mètode i altres problemes de la mateixa especialitat pedagògica.
Dades dels Països Catalans 