Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Baulies i Cortal, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 24 agost 1930 – Barcelona, 24 gener 2013)

Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid.

Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L’illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980).

Battestini i Galup, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 juny 1895 – 29 octubre 1981)

Metge i polític. Digestòleg, deixeble de Francesc Gallart i d’August Pi i Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica”.

Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1932).

S’exilià el 1939 i exercí a Montpeller. Tornà a Barcelona el 1947.

Batllori i Jofré, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 14 març 1915 – 30 setembre 1999)

Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda.

Publicà dibuixos i acudits a “En Patufet”, “L’Esquitx”, “Pocholo”, “TBO”, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el “TBO” i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com “Els Infants” (1956) o el seu “Patufet” (1970).

Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.

Batlló i Barrera -germans-

1 Resposta

Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.

Jacint Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866)  Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.

Joan Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892)  Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.

Feliu Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878)  Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.

Batlles i Fontanet, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 12 juny 1983)

Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista “D’Ací i d’Allà”.

Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà.

Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l’anomenada “die transfer”.

Batlles i Bertran de Lis, Marià

1 Resposta

(València, 13 febrer 1845 – Barcelona, 14 octubre 1922)

Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879).

De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat.

És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).

Batlles i Alerm, Joan

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 23 juliol 1917 – Barcelona, 24 setembre 2017)

Eclesiàstic. Inicià els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, que es veieren interromputs per la guerra civil, i els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia. Ordenat de prevere a Roma (1943), retornà a Barcelona, on ocupà diversos càrrecs parroquials fins que fou nomenat professor del seminari (1949).

El 1953 fou designat consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, càrrec des del qual impulsà l’orientació cap als moviments especialitzats. El 1966 visqué intensament la crisi d’Acció Catòlica i el 1968 aconseguí la creació del Centre d’Estudis Pastorals, al servei de totes les diòcesis catalanes, institució que dirigí fins que fou destituït el 1993.

Fou vicari episcopal de Barcelona-sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90).

Partidari convençut de l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, ha dut a terme una activitat incessant com a conferenciant, predicador i animador de moviments apostòlics. Els seus mèrits foren reconeguts amb la concessió de la Creu de Sant Jordi (1994) i la publicació del llibre homenatge Església i país. Tres testimonis (1995).

Batlle i Ribas, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1837 – 1906)

Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l’estudià d’una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços.

El 1860 fundà una escola pràctica per a l’ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic.

Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886).

Batlle i Martínez, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 febrer 1869 – 15 març 1939)

Llibreter i bibliòfil. Fundà l’editorial l’Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del “Calendari Català” (1898-1905).

Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925).

Batlle, Bernat

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, després 1546)

Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.

S’especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l’època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l’església de Molins de Rei.