(Ciutadella, Menorca, 26 gener 1890 – Barcelona, 19 gener 1975)
Dibuixant. Com a il·lustrador d’historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari TBO, amb què reflecteix l’ambient petit burgès de la postguerra.
(Barcelona, segle XV – 1524)
Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles I de Catalunya.
És autor del breviari jeronimià amb el títol d’Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)
Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.
Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.
(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)
Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.
Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.
(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)
Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.
Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.
Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1808)
Canonge i professor. Membre de la Conferència Física Experimental de Barcelona (1766) i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència (1766-1808).
És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum.
(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)
Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).
Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).
(Girona, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres.
És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir.
(Berga, Berguedà, 23 març 1760 – Barcelona, 28 setembre 1821)
Predicador i escriptor franciscà.
Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly).
Dades dels Països Catalans 