Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Fontbona i Ventosa, Emili

4 Respostes

(Barcelona, 1879 – 30 setembre 1938)

Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s’integrà al grup d’El Rovell de l’Ou.

Vers l’any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S’integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura.

En un principi, s’integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s’hagi conservat.

Fontanilles i Junyent, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 abril 1913 – 1979)

Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena.

Fontanet i Clec, Amadeu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1907 – Barcelona, 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s’establí.

Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines.

Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d’Honor de Manresa (1958), “Citation of Excellence” a Chicago (1960), i d’altres.

Ha dirigit diverses galeries d’art.

Fontanet, Gil

1 Resposta

(Ivorra, Segarra, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l’estil gòtic i el renaixentista.

La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bartolomé Bermejo (1495).

També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc.

Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier

1 Resposta

(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)

Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).

Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.

Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.

El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.

Fontanals i Rovirosa, Francesc

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 octubre 1777 – Barcelona, 1827)

Pintor i gravador. Alumne destacat de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, fou pensionat per aquesta institució per estudiar a Madrid i a Florència.

Posteriorment anà a París i, tot seguit, s’establí durant una llarga temporada a Dijon, on influït pel seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual traduïa retrats i pintura religiosa.

Dedicà una Mater Christi, de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l’Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809.

Els darrers anys fou sots-director de dibuix a l’Escola de Llotja de Barcelona; la secció de gravat del Museu conserva una bona part de la seva producció.

Fontanals i Mateu, Francesc

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)

Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.

Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.

Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.

Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).

Fontanals i del Castillo, Joaquim

Deixa un comentari

(Cuba, 1842 – Barcelona, 20 gener 1895)

Historiador de l’art. Establert a Barcelona. Col·laborà al “Diario de Barcelona”. Fou membre de la Comissió de Monuments i de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.

Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner.

És autor d’un treball molt seriós sobre la vida i l’obra d’un pintor català del segle XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), reprès més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969).

Sobresortí també com a crític d’art.

Font i Torné, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1856 – 23 novembre 1929)

Escriptor i metge. Sota el pseudònim de Menut i l’epígraf de Menudalla publicà una secció fixa al diari “El Poble Català”.

Font i Sabaté, Josep

2 Respostes

(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)

Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.

Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.

És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).