(Barcelona, 29 abril 1876 – 9 abril 1949)
Escriptor. Col·laborà a “Torrent” (1900-02) i a “Cu-cut!” (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista.
Entre altres obres escriví L’Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d’articles Prosa lleugera (1912).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Escriptor i sociòleg. És autor d’un assaig, remarcable per a l’època, que es titula Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas, en especial las de vapor, y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Casa Antúnez (1852).
(Reus, Baix Camp, 1837 – Barcelona, 1902)
Dramaturg. Escriví nombroses peces teatrals de caire divers, com sarsuela (Agafar-ho al punt, 1879; Una nit de Sant Joan), comèdia (Buscar l’agulla, 1876) i drama (L’infern, El túnel de Montgat).
(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)
Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.
L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.
Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.
És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.
(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)
Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.
De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.
Fou germà seu Josep Font i Martí (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897) Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.
(Tossa de Mar, Selva, 1932 – Barcelona, 2 setembre 2013)
Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montreal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972).
La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió crítica sobre la burgesia catalana.
(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)
Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.
D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).
Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.
(Barcelona, 1857 – 1916)
Farmacèutic i escriptor. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a “El Correo Catalán”. És autor d’obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.
El seu germà, Antoni Maria Font i de Boter (Barcelona, 1860 – 1894), també escriptor, es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Fou autor de diversos escrits de divulgació cultural i traduí els lírics grecs i llatins .
(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)
Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.
La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.
(Barcelona, 1672 – 1735)
Religiós escolapi. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d’arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730).
També és autor d’un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.
Dades dels Països Catalans 