Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Freixas i Cruells, Narcisa

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)

Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.

Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.

El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.

El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.

Freixas i Aranguren, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 maig 1899 – 19 març 1976)

Dibuixant il·lustrador. Deixeble d’Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal.

Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d’aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York).

És també autor de diversos conjunts de làmines per a l’ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres.

Freixa i Pedrals, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)

Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.

El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.

És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

Freixa i Clariana, Francesc

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 17 novembre 1821 – Barcelona, 30 desembre 1876)

Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements).

Frau i Julià, Dolors

2 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1882 – 11 juliol 1966)

Mezzo-soprano. Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E. Labán.

Debutà al Liceu el 1915. Inicià posteriorment una carrera de projecció internacional, amb actuacions a nombrosos països europeus i americans.

El 1934 finalitzà la seva activitat com a cantant i, fins al 1963 es dedicà a l’ensenyament a la càtedra de cant del Conservatori del Gran Teatre del Liceu.

Franquesa i Gomis, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1855 – 6 novembre 1930)

Poeta i assagista. Catedràtic de literatura a la universitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Renaixença”, “Joventut”, etc. i fundador de “La Il·lustració Catalana”, “La Llar” i “La Família Cristiana”. Presidí la Lliga de Catalunya.

Poeta menor, fou proclamat mestre en Gai Saber el 1883. Publicà l’assaig Estudio de Ausias March y de sus obras (1884) i una versió d’Electra (1912), de Sòfocles.

Frankel, Herta

Deixa un comentari

(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)

Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.

Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.

Franco i Fontanilles, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 21 novembre 1900)

Escriptor. Col·laborà a “La Rondalla” (1874) i “La Bandera Catalana” (1875).

Escriví en castellà per al teatre i la premsa.

Traduí al català, i les publicà a “Lo Gai Saber”, Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d’Eurípides (1880), Els cavallers, d’Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor.

Franco i Estadella, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)

Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.

Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.

El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.

Francisco i Maymó, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)

Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.

En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.

Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.