(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)
Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).
A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.
S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Es distingí entre els capitans d’artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14.
Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició.
(Barcelona, 31 gener 1864 – novembre 1935)
Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova.
Publicà el seu primer treball literari a “La Il·lustració Catalana” l’any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896.
Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l’ambient de la Barcelona de final del segle XIX; n’és la més representativa Romàntics d’ara (1906).
Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924).
(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)
Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.
Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).
Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló (Barcelona, 1871 – 1959) Actor i autor teatral.
(Calella, Maresme, 25 gener 1939 – Barcelona, 26 juliol 2020)
Polític, conegut per Paco Frutos. Treballador de l’empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966.
Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82.
El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general.
Formà part també de l’executiva federal d’Izquierda Unida.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)
Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.
Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.
És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.
(Barcelona, 1847 – 1905)
Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.
El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.
Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.
(Barcelona, 29 agost 1881 – 19 novembre 1956)
Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l’any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i a l’Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea).
L’any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra.
(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)
Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.
Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.
Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.
(Barcelona, 15 març 1860 – 17 juliol 1933)
Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la “Revista Literària” (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901).
Metge numerari de l’hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).
Dades dels Països Catalans 