(Barcelona, 4 agost 1868 – 1 abril 1908)
Pintor i escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Juli, Dolors i Pilar. Treballà al taller de Rossend Nobas.
El 1900 anà a París amb el seu germà Juli. El seu estat de salut precari el féu tornar a Barcelona (1906).
Féu projectes per al famós ebenista Francesc Vidal. El 1906 havia exposat amb èxit a la Sala Parés.
(Barcelona, 1931 – 1997)
Pastor evangèlic de tradició baptista.
Responsable de la comunitat de Sant Boi de Llobregat, també fou professor al seminari teològic evangèlic.
Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, ha escrit El protestanisme a Catalunya (1969) i Un segle de protestanisme a Catalunya (1970).
(La Unión, Múrcia, 1909 – Barcelona, 1980)
Escultor. Resident a Barcelona des de petit. Va ésser el deixeble predilecte de Josep Llimona.
Estilísticament, l’obra de l’artista reflecteix el seu origen, barrejat amb una clara concepció mediterranista.
Moltes vegades firmà solament amb el seu nom: Antoni Ramon.
(Andratx, Mallorca, 27 febrer 1886 – Barcelona, 6 desembre 1955)
Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona.
Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39).
A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l’anafilàxia inversa.
Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.
(Madrid, 1876 – Barcelona, 1921)
Arxiver i historiador. Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i del Reial Patrimoni de Catalunya el 1911, membre de l’Academia de la Historia i col·laborador de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Destaca el seu estudi Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (1920).
(Borriana, Plana Baixa, 1908 – Barcelona, 1979)
Autor teatral. Germà d’Assumpta.
Dirigí la revista “Sants” i ha publicat, entre altres, Els milions del maletí (1959).
(Borriana, Plana Baixa, 14 febrer 1917 – Barcelona, 14 desembre 2003)
Autora teatral. Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants.
Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set… mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc.
Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).
Fou germana de Josep M. González.
(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)
Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).
Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.
Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.
(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)
Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).
Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).
Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.
Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.
Dades dels Països Catalans 