(Barcelona, 4 octubre 1731 – 31 desembre 1792)
Militar i comte de Lacy. D’ascendència irlandesa, educat a Barcelona.
Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia.
Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort.
(Barcelona, 13 juliol 1929 – 13 maig 2000)
Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral.
Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània.
Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l’estat espanyol amb l’obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977).
(Aquitània, França, segle XVI – Barcelona, 1645)
Lingüista i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l’any 1628.
Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l’aprenentatge de llengües a Catalunya.
Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).
Fou el pare d’Anton i de Joan Lacavalleria i Dulach.
(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)
Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.
Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’Eusebi Planas i Tomàs Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.
Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.
Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.
(Traiguera, Baix Maestrat, 19 febrer 1802 – Barcelona, 28 juny 1860)
Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828).
De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l’aparició del diccionari de Pompeu Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica.
Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850).
És també autor d’una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic.
(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)
“Lata” Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.
Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.
Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.
Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.
(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.
Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’Eusebi Planas.
Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb Antoni Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.
Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.
(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)
Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.
Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.
Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.
Era amic del tenor J. Gayarre.
(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)
Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.
Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.
El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.
Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.
(Viena, Àustria, 29 febrer 1912 – Barcelona, 23 gener 1974)
Artista de varietats. Va arribar a Espanya el 1942 amb la companyia vienesa de revista i opereta dels Vienesos.
Arran de l’èxit aconseguit als teatres del Paral·lel de Barcelona amb espectacles com Luces de Viena o Carrusel vienés, en què intervenia com a compositor i lletrista, va decidir establir-se a Barcelona i el 1949, amb el seu company Franz Johann, es nacionalitzà espanyol.
Posteriorment, va treballar a TVE a Catalunya com a realitzador de programes i va dirigir la sala d’espectacles Scala de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 