Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Lanuza i de Gelabert, Antoni de

(Aragó ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble. Fill de Joan de Lanuza i d’Oms, el comte de Plasència.

Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l’aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V de Borbó, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d’aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència.

Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l’ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l’última mobilització forçosa.

L’Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l’enemic fou rebutjat repetidament i hagué d’encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d’aquests combats.

Lamote de Grignon i Ribas, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)

Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.

Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.

Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.

Lambert i Caminal, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)

Músic. Deixeble d’Enric Morera.

Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).

És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.

De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.

Lamarca i Quintana, Agapit

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, 26 maig 1821 – Barcelona, 31 gener 1897)

Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre.

L’obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.

Lamaña i Coll, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)

Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.

L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.

La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.

Joan Lahosa i Valimaña

Lahosa i Valimaña, Joan

Deixa un comentari

(Prat de Comte, Terra Alta, 4 novembre 1902 – Barcelona, 5 octubre 1981)

Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia.

Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona.

Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat.

Laguarda i Fonollera, Joan Josep

2 Respostes

(València, 22 abril 1866 – Barcelona, 4 desembre 1913)

Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València.

Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899.

Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers.

Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català.

Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.

Lagoma i de Barinaga, Elisa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2018)

Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica.

Ha exposat amb èxit al país i a l’estranger.

Conreà una mica l’escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s’ha guanyat un prestigi excel·lent.

Lago, Vicent Esteve de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

En 1713-14 fou sergent major del regiment valencià de Desemparats, tan destacat a la defensa de Barcelona durant el setge borbònic.

L’11 de setembre de 1714 combaté durament a la part del Pla d’En Llull i morí a la fase final de la batalla.

Lagasca Segura, Mariano

Deixa un comentari

(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)

Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.

Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.

A la mort de Ferran VII de Borbó retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).