Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1926 – 1978)

Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.

Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.

Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.

A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1990)

Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.

El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.

El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.

A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.

L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

12 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Bruguera, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1986)

Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.

Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.

En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

Boreal Films

1 Resposta

(Barcelona, 1914– 1918)

Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.

Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.

Bendibérica

Deixa un comentari

(Pamplona/Barcelona, 1966 – )

Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.

Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.

El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.

Bellcaire, fira de -Barcelona-

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.

Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.

Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.

Barcinógrafo

4 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1919)

Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.

En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.

En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).

Barcelona Televisió

1 Resposta

(Barcelona, 3 novembre 1994 – )

(BTV)  Emissora de televisió local. La gestió és a càrrec de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona.

El 31 de gener de 2017 va modificar la seva imatge corporativa i passà a anomenar-se Betevé.

Enllaç web:  Betevé

Barcelona Centre de Disseny

1 Resposta

(Barcelona, 1974 – )

(BCD)  Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.

Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.

Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.

Enllaç web:  Barcelona Centre de Disseny