(Barcelona, 1850 – 1860)
Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Barcelona, 1854 – 1861)
Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.
Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Barcelona, 1844 – 1860)
Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.
La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).
El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).
(Barcelona, 1860 – 1875)
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.
El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
(Barcelona, 1926 – 1978)
Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.
Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.
Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.
A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.
(Barcelona, 1844 – 1990)
Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.
El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.
El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.
A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.
L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
(Barcelona, 1904 – 1990)
Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.
Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.
D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.
Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
(Barcelona, 1954 – 1986)
Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.
Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.
En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.
El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.
(Barcelona, 1914– 1918)
Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.
Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.
(Pamplona/Barcelona, 1966 – )
Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.
Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.
El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.
Dades dels Països Catalans 