(Barcelona, maig 1926–desembre 1936 – 1969- )
Col·lecció de publicació mensual de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró.
Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina.
El 1969 hom n’inicià una nova col·lecció, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans.
(Barcelona, 1981 – 1988)
Setmanari d’informació general en català.
Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana.
Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.
(Barcelona, 1939 – )
Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel. Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.
Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.
Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.
El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.
Enllaç web: El Molino
(Barcelona, 1968 – )
Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica.
Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.
En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya.
Des del seu començament fins al 1991, n’ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.
(Barcelona, 13 gener 1929 – 10 juny 1938)
Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado.
De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, Cèsar August Jordana, Joan Teixidor, Rafael Tasis, Martí de Riquer i Sebastià Gasch.
A l’inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l’òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.
(Barcelona, 1985 – )
Companyia de dansa contemporània.
Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller.
Les seves aportacions més significatives han estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988).
(Barcelona, maig 1868 – 1911)
Nom donat a diversos setmanaris carlins en català. Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868.
Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per “Lo Entreteniment” (1870).
Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900.
Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí.
Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent.
(Barcelona, 1859 – )
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili.
(Barcelona, 14 gener 1938 – 14 gener 1939)
Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de “Mirador”.
Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperes, que en els últims números actuà de responsable.
Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i caricaturistes catalans d’aleshores.
Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.
(Barcelona, 2 agost 1218)
Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d’una plaga de llagostes.
Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d’una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I el Conqueridor i manant-los la creació d’una orde per a redimir captius.
