(Barcelona, 1987 – ? )
Companyia de dansa. Fundada per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma i Gaudeamus.
Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses (1987), Time to go (1991), Constanza (1992) i La rosa sin porqué (1996).
(Barcelona, 1976 – )
Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults.
Actuen a Catalunya i arreu de l’estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals.
Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l’ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d’Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001).
(Barcelona, 1984 – 2008)
Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general.
Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebó, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona.
L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica.
En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l’esdeveniment, el cinema, el video-art, els videojocs, les projeccions flash, etc.
(Barcelona, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez.
Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo… erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l’est (2002), entre altres espectacles.
Enllaç web: Companyia Mar Gómez
(Barcelona, 1985 – )
Revista d’història moderna. Fundada pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna.
La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.
Enllaç web: Manuscrits
(Barcelona, 12 setembre 1390 – 1839)
(o Dietari del antich consell barceloní) Dietari del racional de la ciutat. Fou redactat i conservat d’ençà dels darrers anys del segle XIV.
Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d’oficials, trameses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839.
Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l’any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums.
Després del 1965 n’ha estat represa l’edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.
(Barcelona, 1995 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.
Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).
(Barcelona, 10 juny 1921 – 23 novembre 1923)
Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fórmules d’“En Patufet” i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana.
Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs.
La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129.
(Barcelona, 1977 – )
Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.
La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.
El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.
(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)
Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.
Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.
En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.
Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.
Dades dels Països Catalans 