Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Col·legi Mont d’Or

2 Respostes

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915)

Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera.

Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa.

L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915.

L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors.

Col·lecció Popular Barcino

2 Respostes

(Barcelona, 1925 – 1939)

Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.

Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.

Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.

Club Natació Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1931 – )

(CNC)  Entitat poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d’atletisme, triatló, esquaix i vela.

En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa.

L’entitat ha tingut importants nedadors.

Enllaç web: Club Natació Catalunya

Club Natació Atlètic-Barceloneta

3 Respostes

(Barceloneta, Barcelona, 1929 – )

(CNAB)  Entitat poliesportiva. Ha centrat la seva activitat en la formació de nedadors i waterpolistes, molts dels quals han estat grans figures en les seves respectives disciplines esportives.

L’any 1982 el Club tenia uns 4.000 associats i manté un equip de waterpolo a la divisió d’honor, guanyador de diversos campionats d’Espanya.

Enllaç web: Club Natació Atlètic-Barceloneta

Club del Llibre SA

1 Resposta

(Barcelona, 1973 – 2016)

(o Grup del Llibre)  Club de lectors. Fundat per Octavi Sarsanedes i Vives.

Edità per als adherents un catàleg -trimestral des del 1980- amb una oferta variada de llibres en català de diverses editorials, l’adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral.

Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, aviat adoptà com a marca comercial el nom del Grup del Llibre i inicià algunes edicions de llibres propis.

El 2016 va tancar les seves portes.

Club de Tennis Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 13 abril 1899 – )

Associació esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l’estat espanyol, fundada amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts).

Les seves instal·lacions actuals (Pedralbes) tenen més de 15 pistes.

El club i els seus jugadors han estat moltes vegades campions d’Espanya.

Enllaç web: Club de Tennis Barcelona

Club de Natació Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 10 novembre 1907 – )

(CNB)  Entitat poliesportiva. Fundada per Bernat Picornell.

Ha participat molt activament en l’expandiment internacional de l’esport català.

Fins al 1970 havia guanyat 38 vegades el campionat d’Espanya de waterpolo. Ha estat també campió d’Espanya d’atletisme, vela, handbol, rugby i altres esports.

Enllaç web:  Club Natació Barcelona

Club Cobalto 49

5 Respostes

(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)

(o Club 49)  Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

Civitas

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – 1924)

Órgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.

Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià de Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números.

Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans i estrangers.

En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista.

Ciutat Jardí, la -Barcelona-

1 Resposta

(Barcelona, 15 juliol 1912 – després 1924)

Societat cívica. Constituïda sota la tutela del Museu Social de la diputació de Barcelona. Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista.

L’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià de Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M. Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A. Güell.

Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura, la protecció del paisatge.

Creà una important biblioteca i un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d’urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, amb la participació d’especialistes estrangers, i edità llibres i la revista “Civitas”, informà i féu crítica de projectes de llei i de plans d’urbanització.

La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l’Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona.