(Barcelona, 1955 – 1969)
Club de futbol. Provinent de l’Espanya Industrial en ascendir a la primera divisió la temporada 1955-56. En la temporada 1969-70 passà a anomenar-se Barcelona Atlètic, filial, com l’anterior, del Futbol Club Barcelona.
El Comtal jugà una temporada a primera divisió, nou a segona i sis a tercera.
Els jugadors vestien samarreta blava i granat i pantalons blaus.
El seu camp fou de primer el de les Corts, i després el Camp Nou.
(Barcelona, 1995 – )
(Catalunya Ona Mitjana Ràdio) Emissora radiofònica. Creada pel Consorci de Comunicació Local (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d’Emissores Municipals de Catalunya).
Inicià les seves emissions en ona mitjana el 1995, i el 1996 a la FM.
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Barcelona, 1979 – 2004)
Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat.
El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d’altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999).
Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98).
Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l’espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994).
Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals, fins l’any 2004 en què es dissolgué.
(Barcelona, 19 maig 1988 – )
(COC) Organisme que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l’esport català, amb aspiració d’assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional per part del Comitè Olímpic Internacional.
Els seus principals objectius consisteixen en la promoció de valors i ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, tenir la capacitat per presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics.
Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué l’any 1920 la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, la qual meresqué del COI, l’any 1923, el màxim guardó de la Copa Olímpica.
Dissolta la Confederació Esportiva amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït definitivament el 1988, i es presentà la sol·licitud de reconeixement al COI el 19 de març de 1990.
(Barcelona, 1916 – 1939)
Organisme creat per l’ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d’aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l’estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal.
La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l’ensenyament públic barceloní.
En el terreny qualitatiu, l’ajuntament, i els organismes citats, constituïren l’avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38.
(Barcelona, 19 novembre 1971 – )
Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d’animació.
Han aixecat el complex La Vinya, masia situada a Canet de Mar, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals.
Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d’espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.
També han participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).
El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1946 – )
Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.
Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.
El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.
(Barcelona, 1893 – 1896)
(o de Sant Martí) Grup artístic. Integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals (Barcelona).
D’estatuts inconcrets, en la colla cristal·litzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants.
(Barcelona, 1898 – 1919)
Institució pedagògica. Fundada per Francesc Flos i Calcat. Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català.
El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1904 fundà una Granja Escola Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire.
Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI (1919), on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera.
Dades dels Països Catalans 