Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Estevet, L’

(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)

Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.

A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.

Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.

Estado Catalán, El

(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)

Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.

Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.

El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.

Esport Català, L’

(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)

Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.

Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.

En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).

Esplai -revista-

(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)

Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.

Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.

Espill de la Vida Religiosa

(Barcelona, 1515)

Obra de Miquel Comalada. Demostren aquesta paternitat els argumens que dóna una versió castellana d’aquesta obra, apareguda a Lisboa l’any 1541 amb el nom d’aquest autor; així mateix, queda demostrada per la identificació que fa fra José de Sigüenza en l’obra Historia de la orden de San Jerónimo quan cita fra Miquel Comalada amb el nom de Deseoso, traducció de Desitjós, nom amb que es donà a conèixer l’autor de l’Espill.

Escrit en to simbòlic, és una mostra important del moviment Devotio moderna que des del segle XVI es desenvolupà considerablement. L’oració metòdica i els recursos psicològics substitueixen la meditació basada en la contemplació dels passatges evangèlics.

Influïda per Ramon Llull, és una obra d’estructura antiga en la qual es troben els inicis d’una nova espiritualitat.

Espectacles-Audicions Graner

(Barcelona, 1905 – 1907)

Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.

L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.

Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

España Regional, La

(Barcelona, 9 març 1886 – 1893)

Revista mensual en castellà.

Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengolas, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.).

Espai Gaudí

(Barcelona, 1 juliol 1996 – )

Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.

Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.

Escut de Catalunya, L’

(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)

Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.

Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació

(Barcelona, desembre 1982 – )

Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries.

Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor.

A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona, des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i des del 2019 passà a denominar-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Enllaç web: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals