Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Evolucionistes, Els

10 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

Euzkadi en Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)

Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.

Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.

Euzkadi

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juny 1938 – 31 agost 1938)

Diari dels nacionalistes bascs. Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euzkadi.

Imprès als tallers de “La Publicitat”, tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc. També publicà notes en català.

Europeo, El

4 Respostes

(Barcelona, 1 octubre 1823 – 24 abril 1824)

Setmanari en castellà. Subtitulat “‘Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'”.

Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d’altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.

Informà de les activitats culturals contemporànies i hi foren tractats temes d’art i ciències; les col·laboracions eren crítiques, produccions originals -en vers i en prosa- i informacions diverses.

La seva línia s’inscriu en el romanticisme conservador.

Estudis Universitaris per a Obrers

1 Resposta

(Barcelona, 1933 – 1939)

Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ateneu Polytechnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball.

Tot i no representar l’accés dels treballadors a la universitat, s’intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària.

Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 l’obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat.

L’escriptor Ambrosi Carrion, president de l’Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l’ànima dels Estudis per a Obrers.

Estudis Universitaris Catalans -institució-

32 Respostes

(Barcelona, 16 octubre 1903 – )

(EUC)  Institució d’ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial.

Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques. Del 1907 fins al 1936 publicà una revista homònima de gran prestigi intel·lectual.

Intervingué en la fundació de l’Associació Catalana d’Estudiants i col·laborà en l’organització del I Congrés d’Economia celebrat a Barcelona el 1908.

Després de la guerra civil, el 1942, foren represos els Estudis, però en unes condicions de semiclandestinitat.

En foren catedràtics i col·laboraren en la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”, tant abans com després del 1939, les figures més prestigioses de la cultura catalana.

Estudis Romànics

4 Respostes

(Barcelona, 1947 – )

Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.

Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.

Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.

Estudis Escènics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.

En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.

Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.

Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.

Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.

Enllaç: Estudis Escènics

Estudis d’Història Medieval

2 Respostes

(Barcelona, 1969 – 1973)

Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.

Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.

Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.

Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.

Estudios de Historia Moderna

3 Respostes

(Barcelona, 1951 – 1959)

Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurica del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.

N’aparegueren en total sis volums; els articles, d’historiadors catalans i estrangers, hi són publicats en castellà, francès o italià.

Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la col·laboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana.