Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Costa i Turell, Modest

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Genealogista. Col·laborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” (1858).

Publicà Tratado completo de la ciencia del blasón (1856), amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes.

Cordelles -varis bio-

1 Resposta

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume de Cordelles.

Conill, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377).

Metge de Joan I de Catalunya, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit.

Comines, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII)

Historiador. Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de… Barcelona (l’Haia 1699), observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l’actitud derrotista de les autoritats castellanes.

Comes i Codinac, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona fins al 1714, i des del 1717, a la de Cervera.

Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors.

Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).

Comelles i de Puig, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Colteller -mercader, s XIII-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII)

Mercader. Un dels més coneguts del seu temps. Com la major part dels mercaders de l’època era també navegant expert.

Devers el 1262 havia anat almenys dues vegades al port marroquí de Salé, al costat de Rabat, ben enllà de l’estret de Gibraltar.

Codina -varis bio-

Deixa un comentari

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Coder, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Religiós. Era catedràtic de Sagrada Escriptura a la universitat de Barcelona.

És autor de diverses obres, entre elles les Ordinacions de la universitat barcelonina (1602), i la reforma del ritual de la diòcesi.